Les darreres revoltes dels usuaris del ferrocarril arreu de Catalunya posen de manifest el menyspreu del Ministeri de Fomento, en general de tota la crosta bucrocràtica espanyola, envers la gent més modesta de Catalunya,que es veu obligada a agafar el tren per anar a treballar o al metge.Aquesta desconsideració cap a la població civil catalana (aquesta terrible injustícia social ) només es pot definir com una actitud/filosofia neoconservadora amb la finalitat de beneficiar a la indústria automobilística i petrolera .
Sembla que les autoritats responsables del binomi RENFE/ADIF no s’adonin que a Catalunya hi ha més del 50% de la població que no disposa de carnet de conduir i, en conseqüència.,per poder tenir una vida digna necessita el tren com qui necessita l’aire per respirar.Fa la sensació que les nostres autoritats viuen en una altra època,i en una altra galàxia, i no saben ( ni volen saber )el que representa la xacra dels accidents de trànsit, sobretot els accidents in itinere. Aquestes mateixes autoritats sembla que també desconeixen això del canvi climàtic,així com també una qüestió tan bàsica perquè un país funcioni com és l’equilibri territorial .
