El traspàs dels trens regionals i rodalies a la Generalitat, via article 169 de l’Estatut, és un dret i, alhora, una necessitat social bàsica; ara bé, el fet d’acceptar-ne la gestió sense tenir lligades unes inversions mínimes per posar la xarxa en condicions pot ser un parany pel govern català i una desgràcia majúscula per tot el poble de Catalunya. Per altra banda, cal tenir molt en compte que ens trobem en una societat que idolatra el cotxe privat i ridiculitza el transport públic.
Estem immersos en un sistema que ha de canviar molt si vol complir els protocols de Kyoto (canvi climàtic) i evitar fortes sancions per part de la UE . Per tot plegat cal que es compleixi l’Estatut i, alhora, que es dignifiqui la mobilitat sostenible. I això s’ha d’aconseguir arreu del país. El tren , l’Estatut i la cohesió social han de formar un trinomi compacte que soldi la nostra societat, a voltes, massa fracturada .
