El tren nostre de cada dia continua amargant-nos la vida i, a més, la irresponsabilitat de les decisions que es prenen preveuen més problemes a mitjà i llarg termini.
En aquesta línia, a finals de juliol el diputat de CiU Josep Rull, va afirmar que el traspàs de rodalies és un acte d’irresponsabilitat molt greu, que perjudicaria els ciutadans de la Regió de Girona. Ara bé, la tirallonga d’irresponsabilitats, relacionades amb el ferrocarril i el territori gironí, va molt més enllà. D’entrada, és una greu equivocació política impulsar, d’un forma abassegadora, el TAV en detriment del tren convencional. És una greu irresponsabilitat un projecte d’estació, fantasmal i metafísica, com el de Vilafant; la qual cosa pot significar l’anul·lació de la funció comarcal i quotidiana del tren a l’Alt Empordà. És una veritable bajanada planificar, a la nova estació de Girona, només dues vies per a la línia convencional . És una monumental bestiesa que, a l’estació de Portbou, no existeix material mòbil i personal especialitzat suficient per a qualsevol incidència, la qual cosa provoca retards habituals en tota la línia fins a Barcelona.
Aquestes colossals gatades tenen unes repercussions socials, extraordinàriament negatives, en uns moments en què patim una triple crisi – econòmica, energètica i climàtica – i hipotequen el transport públic i col·lectiu de la majoria. Qui, darrerament, si que s’ha comportat d’una forma responsable ha estat l’Ajuntament de Llançà, que en el ple del passat 5 d’agost, va aprovar, per unanimitat, una moció per incentivar i potenciar el tren convencional al territori altempordanès i , en general, a l’eurodistricte.
