Una bella història que m’explica la Gemma d’Armengol, que estiueja a Vulpellac i que ha vingut a dinar a Pals amb l’Albert Abril i el seu fill en Joan: “Una noia de Cherbourg (Normandia), filla d’una argentina i d’un català, enginyera especialitzada en soldadures, va anar a fer una feina al Kajakstan – que no va poder acabar, perquè van fallar alguns materials -. De tornada, anant cap a l’aeroport, va explicar al taxista que la portava d’on era, què feia, i de fil en agulla, la noia li va parlar també de la família, d’una germana que ha estudiat llengües eslaves. Que parla rus i polonès.
I el taxista li diu que , precisament, un parent – o un conegut o un saludat , ara no ho recordo- ha comprat un hotel a Deauville i necessita gent que parli rus. Deauville, a la costa normanda, ciutat encara una mica proustiana, conserva “de beaux restes” com diuen els francesos. Si la gran burgesia parisina ja no hi estiueja tant i tampoc els grans ducs russos de l’exili, ara sembla que hi van les noves nomenklatures.
Bé, els grans hotels de Deauville necessiten personal que parli rus. I així, gràcies al taxista de Kajaskstan, una altra noia de Cherbourg ha trobat una feina en un gran palace el propietari del qual és parent, amic o conegut d’un taxista del Kajaskstan”.
