La gran clatellada electoral d’Esquerra i la crisi interna provocada per l’enfrontament entre Joan Puigcercós i Josep-Lluís Carod-Rovira ha dissimulat altres conseqüències de les eleccions del 9 de març. Una d’elles és que pactar amb els socialistes no només ha desgastat Esquerra. També ha passat factura al tercer soci del tripartit. ICV, que en els últims anys ha fet un seguidisme cec a l’estratègia política de PSC i PSOE, s’ha quedat amb la meitat de representació a Madrid, amb l’agreujant que ara, igual que Esquerra, no podran formar grup parlamentari perquè a nivell estatal IU només ha obtingut un diputat. A més per al catalanisme l’altra conseqüència important, i que ha omplert molt poques pàgines de diaris, són els mals resultats de CiU. Sí, sí. Mals resultats. Vista la forta davallada d’ERC, s’hagués pogut treure un molt millor resultat.
En definitiva,caldran grans dosis de fermesa, clarividència i “savoir faire”perquè el catalanisme sobiranista pugui rebrotar de nou.No hi ha dubte que un dels reptes més importants que té plantejats és fer possible un horitzó de sobirania plena, sense oblidar mai un blindatge social, la qual cosa hauria d’implicar una lluita aferrissada contra la regressió social, en aquesta societat tan fragmentada i difícil del postmodernisme insolidari
