En el debat de política general d'enguany, la voluntat majoritària de fer la consulta va monopolitzar les portades i la majoria d'anàlisi. La crisi d'encaix entre Catalunya i Espanya, de nou evidenciada en la cadena humana de la passada Diada, ens ocupà molt temps. Confiava que els 107 diputats que defensem el dret a decidir (el 80% del parlament) haguéssim anat junts tot el camí. És tant important i fràgil a l’hora el que tenim a les mans, que són necessàries tan les majories polítiques àmplies (107 diputats millor que 87; i encara millor 135) com les majories socials (les gairebé 800 entitats signants de la proposta Rigol del Pacte Nacional Dret a Decidir).
Reitero que, per a mi, la qüestió nacional i la social són cares de la mateixa moneda però vull continuar aferrada al present. Tinc el convenciment que la crisi nacional i econòmica escamparan, espero que per a bé, però no tinc tant clar que, per omissió i acció, moltes persones i famílies no en surtin malparades; que no ens hagi erosionat l’estat del benestar, molt especialment els sistemes públics de salut i educació, que són els elements claus per a la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el progrés;
que s'accepti una societat amb una gran desigualtat que passi de pares a fills; i que s’instal·li per molts anys una generació a precari i emigrada.
Per tant, voldria ressaltar algunes resolucions de Salut presentades en el darrer plenari del Parlament, i en les últimes comissions parlamentàries, amb efecte a la sanitat pública gironina i, en conseqüència, a la societat gironina.
Una resolució aprovada en el Ple de Política General, per CiU-ERC-PSC, acordà que l'Institut Català de la Salut continuarà sent públic i que s'habilitaran els mecanismes per descentralitzar-lo perquè es pugui adaptar a cada territori i cooperar amb la resta de sector sanitari públic.
Es deixen endarrere dubtes a l’entorn de la privatització tant de l'empresa pública ICS (Institut Català de la Salut, que gestiona gairebé el 80% dels centres d'atenció primària de Catalunya, i els grans Hospitals com Vall Hebron, Bellvitge, Can Ruti, Trueta, Arnau Lleida, Verge Cinta-Tortosa, i Joan XXIII Tarragona), com de l'Hospital Clínic. Però, en paral·lel, cal descentralitzar l’ICS, a nivell de centres i territoris, amb autonomia de gestió a cada Àrea Bàsica de Salut o agrupacions de centres a nivell de comarca o sector; i dotar cada Hospital amb capacitat resolutiva.
Alhora, en la darrera Comissió de Salut, a proposta meva en nom del Grup Socialista, es va aprovar que, abans de final any, el Departament de Salut ha d’anunciar el futur del nou Hospital Trueta i el Campus de Salut així com la coordinació del Trueta i l’Hospital de Santa Caterina.
Vull pensar que l'any 2014 ha de ser un any decisiu pel sistema sanitari a la demarcació de Girona. Voldria destacar els principals reptes:
– L’obertura de l’Hospital Transfronterer Europeu de la Cerdanya, a Puigcerdà, que ha d'esdevenir un valor afegit per a la candidatura Barcelona-Pirineus 2022 pels Jocs Olímpics Hivern.
– El nou Hospital d’Olot i l’acord de cooperació territorial Garrotxa-Osona-Ripollès, a traves dels tres hospitals i les Universitats de Girona i Vic, creant un pol sanitari assistencial i docent.
– Decidida la ubicació del nou Campus de Salut Trueta, espero que a la part nord de la ciutat de Girona, abans de final any 2013, caldrà liderar un impuls polític, professional i civil sòlid a un dels grans projectes de la Girona 2020 per consolidar un clúster assistencial, de docència, de recerca i de transferència al teixit econòmic, relligant tots els actius públics i privats de salut.
– El programa sanitari de treball en xarxa per a tota la zona del Gironès, el Pla Estany i la Selva Interior i de la Regió Sanitària entre l’ICS (Hospital Josep Trueta i Centres de Salut) i l’Hospital de Santa Caterina-Parc Sanitari Martí Julià. Els dos centres hospitalaris són referència de tota la demarcació en moltes àrees mèdiques especialitzades: càncer, malalties cardíaques, neurològiques, de Salut Mental, Addiccions, Demències.
– Cal garantir que l'Hospital de Figueres, el Palamós i el de Blanes-Calella puguin resoldre una part dels problemes de Salut dels seus territoris, amb suport en xarxa entre ells i amb l'Hospital Josep Trueta, preferentment.
– Així mateix, la Regió Sanitària de Girona pot liderar un model per enfortir l'atenció primària i comunitària, accessible i resolutiva tant en Salut Pública com en l’atenció de malalties agudes o cròniques, reobrint alguns CAP gironins 24 hores 365 dies any, especialment a Lloret, la Selva Interior i Camprodon; i garantint el sistema d'emergències i transport sanitari adaptat al territori.
El Grup Socialista va reclamar, al debat de política general, un pressupost per al Departament de Salut 2014-2017 que tornés als nivells de 2010, amb uns 1.400 euros per persona any. Aquesta proposta va ser rebutjada per CiU-ERC però hi tornarem en el debat de pressupostos perquè la retallada del 20% dels recursos en tres anys al sistema sanitari pública a Catalunya, estan fent fràgil el model i precaritzant els professionals. Cal saber el Nord, la voluntat de futur. A Girona, la retallada lineal encara és més injusta ja que és el territori català més eficient, amb els costos més ajustats sense perdre qualitat.
Els sistemes sanitaris es basen en el coneixement aplicat i per això també són una font de riquesa, d'interacció, amb totes les activitats de la societat.
El clúster "Salut" de la demarcació de Girona amb la visió dels Pirineus-Mediterrani com a Euroregió, pot ser un dels valors afegits al nou model econòmic i social gironí, juntament amb el sector alimentari, el comerç i el turisme; la cultura i alguns sectors industrials. La Girona Bio i la Girona "Salut" poden funcionar com adjectius pel desenvolupament present i de futur; el sector públic i privat per a captar clients d'arreu Europa i la Mediterrània, amb un TAV i un Aeroport que ens connecten; i també els grups de professionals com GIREXX, que han trobat un espai d'excel·lència de reproducció assistida a Girona amb un alt nombre de dones estrangeres ateses. Ens han d’impulsar les experiències de captació d'inversions, de col·laboració público-privada, de capital risc per a la creació d'empreses en el Parc Tecnològic i Científic vinculat a la recerca i la innovació; la vinculació del sector alimentari en alimentació saludable; la sinergia amb la alta cuina de Girona, especialment amb la dels germans Roca i el projecte Bulli Foundation de Ferran Adrià a Roses, i la capil·laritat territorial de restauració de productes de kilòmetre 0 i l’anomenat slow food. La internacionalització de diferents estudis d’Educació Superior en Ciències de la Salut des de l'Universitat de Girona-Salt, amb aliança amb el Campus Tranfronterer Excel•lència amb Turisme i Aigua….
L'any 2014 pot ser l'inici d'un gran projecte, de la creació del clúster Girona-Salut.
