Antonio Gutiérrez, en no protegir amb el seu vot com diputat, el decret sobre la reforma laboral, va exercir el seu dret a l’objecció de consciència i, de passada, va donar una lliçó al seu company de files, José Bono, president del Congrés, distingit, precisament per la seva incoherència com a catòlic a l’avalar, aquest, amb el seu vot la llei de l’avortament lliure.
Imagino que els sindicalistes de Comissions Obreres estaran molt agraïts a Antonio Gutiérrez per la seva coherència política. Però els catòlics no tenim cap raó per a mostrar gratitud alguna a José Bono per la seva incoherència religiosa. La diferència és òbvia: mentre la reforma laboral no deixa de ser una matèria opinable, la defensa de la vida humana està en l’entranya mateixa de la fe catòlica, d’acord amb el cinquè manament que Bono sembla haver oblidat: no mataràs. Es pot ser catòlic i socialista, però no està gens clar ser catòlic i donar suport una llei d’avortament lliure. Així de clar. Bono és un personatge inconseqüent i inconsistent i de res li valen els subterfugis per a rentar la seva consciència públicament. La fi de la seva ambició política no justifica els mitjans per a aparentar el que no és.
