En la nostra època -va dir el Papa en una de les catequesis setmanals- cal una educació renovada a la fe, que comprengui, certament, el coneixement de les seves veritats i dels esdeveniments de la salvació, però que neixi, sobretot, de la trobada veritable amb Déu en Jesucrist ". "Avui, al costat de tants signes de bé, creix al nostre voltant una mena de desert espiritual". "Fins i tot les idees de progrés i benestar mostren també les seves ombres". "Tot i la grandesa dels descobriments de la ciència i de la tècnica, l’ésser humà no s’ha tornat més lliure; continua havent explotació, violència i injustícia".
D’altra banda, "creix també el nombre de tots els que senten desorientats i, intentant anar més enllà d'un visió sol horitzontal de la realitat creuen en tot i en el contrari de tot. En aquest context brollen algunes preguntes fonamentals: ¿Quin sentit té viure? Hi ha futur per a l’ésser humà i per les noves generacions? Què ens espera després del llindar de la mort? "D’aquests interrogants emergeix, va observar el pontífex, que el saber de la ciència, encara que sigui important per a la vida de la humanitat, de per si, no n’hi ha prou.
