Aquest estiu he pogut viatjar a Santiago, he guanyat el jubileu de l’Any Sant Xacobeo que era el principal objectiu del meu viatge. Durant la meva estada a Santiago he vist milers de pelegrins, gairebé tots carregats d’un veritable dinamisme espiritual. A posteriori, ja a la ciutat d’origen, m’ha sorprès que de vegades apareixen nombroses informacions sobre el Camí en què es prescindeix del seu veritable dinamisme espiritual i que es queden en l’anècdota sense fregar a penes el Misteri ni apuntar cap a la categoria. Penso que és una pena, perquè milers de joves i grans, que peregrinen massivament cap a Santiago, aporten també un element qualitatiu de gran interès social. Ells estan sabent llegir el signe dels temps, estan sent un signe d’esperança per a tants homes i dones desesperançats i ens estan cridant a tots a viure amb consciència de ser pelegrins, és a dir, a posar-nos en camí i a no instal·lar-se a l’estret marge de les pròpies i limitades aspiracions. Almenys aquesta ha estat la meva impressió.
Llàstima que no sempre es doni aquesta bona imatge, potser perquè el mitjà o la persona a la que s’acut cerca l’altra.
