Els bisbes espanyols afirmen, en la més que meditada Declaració sobre la possible llei de l’avortament, que si s’aprova, aquesta llei suposaria una seriosa reculada en la protecció de la vida dels que van a néixer, un major abandó de les mares gestants i, en definitiva, un dany molt seriós al bé comú, no creo que això sigui per a esquinçar-se la vestidures, és més que evident.
Però l’aspecte més ombrívol del projecte de llei és el de qualificar l’avortament com un dret, quan la primera obligació de l’Estat és just el contrari: protegir la vida. Referent a això la declaració subratlla que aquest dret, no és ni pot ser una concessió de l’Estat, a qui recorda que manca de tota autoritat per a establir un termini dintre del com l’avortament deixi de ser un atemptat a la vida. Els bisbes denuncien altres falsedats contingudes en l’avantprojecte, entre elles considerar l’avortament com un mitjà per a cuidar la salut de la dona o la presentació de l’avortament com un assumpte privat, a més d’imposar una determinada educació moral i sexual que mai servirà per a prevenir els avortaments.
No tinc espai per a fer una anàlisi més profunda però pel que sembla amb aquesta declaració, l’Església defensa a una societat que té tot el dret a contar amb lleis justes i que no confonguin la injustícia amb un dret.
