El projecte de llei d’impuls de la transició energètica i el canvi climàtic estableix de manera legal, per primera vegada, els objectius i compromisos contrets en matèria d’emissions i producció energètica i defineix nombroses mesures per tal de poder assolir-los. A més, fixa el rol exemplar de l’Administració pública, a qui la llei exigeix actuacions capdavanteres.
La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el cap de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, Carles Miquel, han presentat, aquest dijous, les novetats del projecte de llei aprovat. Calvó ha explicat que es tracta d’una reforma valenta per assolir un model energètic més sostenible, amb una major producció d’energia nacional i per tant menys dependència de l’exterior. Això ha de permetre al país reduir les seves emissions i contribuir així a la lluita contra el canvi climàtic.
Després de nombrosos avenços en matèria energètica en els darrers anys, s’ha considerat necessari fixar els objectius i les accions a dur a terme en una llei que dibuixa el futur energètic d’Andorra, i engloba totes les eines i mesures necessàries per apostar de manera decidida per la transformació del model energètic i la lluita contra el canvi climàtic.
El projecte de llei engloba mesures relacionades amb el creixement econòmic sostenible, amb la protecció i la informació als usuaris, amb la sostenibilitat ambiental i amb la sobirania i la diversificació energètica. A més, per tal d’avançar de manera decidida cap a aquest nou model energètic, es defineix un rol exemplar de les administracions públiques, que hauran d’assumir mesures capdavanteres per assolir un país més eficient energèticament.
Així, la futura normativa obligarà a les administracions públiques a apostar per les energies renovables a l’hora de substituir qualsevol dels equips de producció d’energia.
A més, les Administracions hauran d’aplicar criteris de sostenibilitat en la renovació de les seves flotes de vehicles, i els sistemes d’enllumenat públic hauran de ser de molt baix consum. També hauran de ser exemplars aplicant criteris d’eficiència en totes les contractacions i comptant amb responsables de gestió d’energia i eficiència energètica en els seus organigrames.
Pel que fa als edificis públics, tots s’hauran de sotmetre a auditories abans de l’any 2025 per valorar la seva eficiència energètica, i els canvis necessaris que es detectin en les auditories s’hauran de dur a terme.
En l’àmbit de l’edificació, el projecte de llei també estableix nous requisits per als privats. D’una banda, tots aquells edificis de nova construcció per als que es demani llicència d’obres a partir de l’any 2020 hauran de ser dissenyats per tenir un consum d’energia quasi nul. D’altra banda, en els edificis ja existents, les reformes puntuals que es facin també hauran de complir criteris d’eficiència energètica.
Per afavorir l’eficiència dels edificis, a més, es posarà en marxa l’etiqueta energètica en l’edificació, que serà necessària a l’hora de vendre un immoble. Així, els ciutadans tindran la informació necessària sobre els immobles que vulguin adquirir, i es fomentarà la millora de les edificacions sota aquests criteris.
Una altra de les potes del nou model energètic del país és la mobilitat, ja que el transport és un dels principals causants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, el projecte de llei va més enllà dels passos ja iniciats per fomentar la mobilitat elèctrica, amb el programa Engega, i preveu mesures exigents en aquesta matèria. Entre elles destaquen l’obligació d’aprovar una estratègia nacional i plans de mobilitat parroquials, i el requeriment, a les empreses de més de 100 treballadors, d’establir plans de mobilitat sostenible per al seu personal.
El text presentat avui, a més, dona un marge de dos anys perquè la totalitat de mitjans de transport públic operin amb una targeta d’abonament única. Aquesta ha de ser una de les accions que ajudin a fomentar l’ús del transport públic, com a mitjà més sostenible que el vehicle individual.
D’altra banda, la transició energètica ha de convertir Andorra en un país més sobirà en aquest aspecte, i el text fixa que a més d’augmentar la producció d’energia, el 75% de la producció nacional ha de ser de fonts d’origen renovable. Per aconseguir-ho, es permetrà per primera vegada l’autoconsum de l’energia elèctrica que es generi amb fonts d’origen renovable, com per exemple les plaques fotovoltaiques que s’instal•lin en un edifici.
A més, s’obre la porta a la producció d’energia elèctrica d’origen renovable per a potencies fins a 500 kW, així com la distribució i venda de calor útil i la cogeneració. Les empreses de serveis energètics, d’altra banda, podran distribuir i vendre calor a partir d’energies renovables o baixes en carboni, amb calderes o cogeneracions. Igualment, es modifica la LOGTU perquè els terrenys privats es puguin dedicar a la producció d’energies renovables, amb l’acord del Comú i en el marc de la planificació nacional de l’energia.
Finalment, el projecte de llei també preveu la protecció de les persones enfront el risc potencial de precarietat energètica.
En la presentació d’aquest dijous s’ha comptat amb la participació de més d’una seixantena de persones del sector, amb representants dels Comuns, de FEDA, de les distribuïdores elèctriques, del sector dels hidrocarburs, instal•ladors, arquitectes, enginyers, gestors de residus i d’altres.
