És quelcom molt greu l’augment de preus del transport públic de cara al 2009. És un autèntic insult a la ciutadania que l’increment de preus del trens de RENFE gairebé tripliqui l’IPC. Concretament, és inacceptable que els trens que han d’agafar més del 90% de la població augmentin en aquesta proporció – els rodalies el 6,28% i els regionals el 5% – i per contra , el tren de la plutocràcia, el TAV , tingui un augment inferior , el 4% . Aquesta decisió política tan antisocial també és terriblement insostenible, va en contra de la mobilitat sostenible i de l’esperit dels acords de Kyoto i – de retruc – beneficia, una vegada més la prepotent dictadura del vehicle privat .
De fet, la qüestió de fons, el problema de fons és el mal finançament del transport públic : la manca de voluntat política dels nostres governants per entendre que el ferrocarril convencional, entès , com el més eficient i menys contaminat mitjà de trasnport col·lectiu, és quelcom bàsic i estratègic, com la sanitat, l’educació o els serveis socials, A més, els nostres polítics també haurien de saber que el cotxe privat és , a hores d’ara , la més important maquina de matar en temps de pau . Per la qual cosa caldria un recàrrec als carburants, exclusivament, per finançar el transport públic .
