Quan l’actualitat desborda de temes, convé començar pel més important. I aquesta setmana el més important ha estat la conferència del President Montilla amb motiu dels cent primers dies de govern.
És absolutament imprescindible llegir la intervenció del President que no sols fa balanç sinó que assenyala les línies principals del Pla de Govern que s’aprovarà dimarts vinent i els seus compromisos per a la legislatura.
La intervenció del President està farcida d’elements que defineixen el seu estil, com per exemple quan va dir “Seria positiu que tots ens comprometéssim a no alterar innecessàriament, desmesuradament, els estats d’ànim col·lectius, amb finalitats partidàries, ni en el desencís ni en la crispació”, i va reblar el clau dient: “Cal fer política amb el cor i governar amb el cap. Deixem els budells pels altres”.
quan va afirmar: “M’estimo més deu competències que vint recursos”. També va fixar doctrina com qui no vol la cosa quan va dir: “Tenim un repte important al davant nostre: exigir ser respectats, allà, com a part de l’Estat. I admetre, aquí, que en som part” i “No guanya en les negociacions qui més crida sinó qui les juga amb més convicció, amb més intel·ligència i més perseverança”.
Va ser una conferència molt important que dóna pistes sobre el pensament del President i la seva determinació de cara a la feina en els anys que vindran. Insisteixo en la conveniència de llegir-la i guardar-la. També queda clar el que proposa el President en l’entrevista que avui publica El Periódico de Catalunya.
Davant d’això, el desconcert i la negativitat d’Artur Mas es van posar en patètica evidència, quan parlava de 100 dies de renúncies. Ell sí que ha passat 100 dies de renúncia (a ser President) i sols el planyo de pensar els molt dies de renúncia que té al davant… Està tant desconcertat que acusa al govern de no defensar l’autogovern i l’ataca quan planteja recursos davant del Tribunal Constitucional. Està tant desconcertat que en plena batalla del PP contra tothom diu que hauríem de mirar cap a un altre cantó.
Després de fer el ridícul anant al notari, ara vol tenir la porta oberta a futurs pactes amb el PP. D’aquí el poc crèdit que mereixen les seves declaracions presentant-se com l’única garantia per a l’autogovern.
Sobre els 100 dies de govern podeu llegir l’article de Joan Tapia publicat a El Periódico de Catalunya.
Ahir i avui he estat a la 3a Convenció municipal del PSC en la que s’ha aprovat el Manifest programa per a les properes eleccions municipals del 27 de maig. La setmana vinent trobareu al diari els documents i els discursos. Com a tast, hauríeu de llegir una interessant intervenció de Jordi Hereu a la Fundació Rafael Campalans.
Però no em puc estar d’assenyalar l’evident contrast entre un partit, el nostre, preocupat per donar resposta als problemes de la gent, i un altre partit, el PP, sols preocupat per donar problemes al govern d’Espanya i generar un immens maldecap a tothom.
Dirigents cridant fins a l’afonia, himnes patriòtics, velles banderes guardades en naftalina, pancartes que destil·len odi, insults barroers i desfilades que sols busquen intimidar els adversaris polítics, a què em recorda tot plegat? Però cal agrair al PP la claredat. Finalment ja han dit què volen de veritat: eleccions anticipades i fer caure Zapatero.
El problema ja no són les víctimes, eta, De Juana o l’11-M. I ja ho va dir el President del Govern: “después de las manifestaciones, ya vendrán las elecciones”. Doncs, això. Ja vindran les eleccions. I els ciutadans hauran d’elegir.
Voldran que torni al govern un partit que va intentar enganyar-nos sobre l’autoria de l’atemptat de l’11-M? De fet alguns dirigents del PP encara estan convençuts que eta hi està al darrera. Confiaríem en una gent que encara pensés que la terra és plana? Voldran els ciutadans que governi un partit que sols accepta els resultats electorals si guanya les eleccions? Voldran els ciutadans que governi un partit que pensa que tots els altres són antiespanyols? Voldran els ciutadans que la política del proper govern es dicti des dels micròfons d’una emissora extremista? Per ser més exactes, l’emissora d’aquell que diu que li agrada més l’aliga imperial que la corona a l’escut d’Espanya. Voldran els ciutadans que governi un partit segrestat per l’extrema dreta? Estic convençut que no. Doncs això, ja vindran les eleccions.
Arxiu veu: Miquel Iceta *www.iceta.org
