La felicitat íntima que vaig tenir el dia de la inauguració de l’A-26 molts cops he imaginat que la podria viure en la inauguració d’alguns trams significatius de la N-II desdoblada. Però hem fracassat tots. Ja fa algunes setmanes que ho vaig escriure. Val a dir que mai com el 1996 CiU ha tornat a tenir una posició aritmèticament indispensable en la política espanyola. En les dues legislatures del president Zapatero (que era molt juganer i frívol), el PSOE va tirar endavant els pressupostos amb el PNB. En aquells set anys la N-II va ser tema per un debat de política general (Zapatero va respondre que sí, que es faria. Sempre responia que sí, amb aquella mirada que no saps si et fa l’amor o et “collona”).
També vaig fer una interpel•lació al Ple del Congrés al ministre José Blanco sobre la N-II. El primer cop en 32 anys de democràcia que un diputat per Girona podia portar la N-II al Ple del Congrés en forma de debat llarg i votació d’una moció. Va ser llarga la negociació de la moció. Blanco, fins i tot, em va convidar a volar amb ell en l’avió Falcón del govern cap a Girona per parlar-ne. Era la mateixa tarda de la interpel•lació i Blanco venia a l’acte d’inici de la perforació del túnel del TAV a Girona (un altre exemple d’obra que es pot fer en poc temps si hi ha voluntat de l’administració. Perquè ara l’obra pateix un absurd retard, ja en parlarem una altra setmana). Tinc a les mans el que vam pactar i votar per unanimitat del Ple del Congrés l’últim dimarts d’abril de 2010 (quinze dies abans que Espanya estigués a punt de ser intervinguda): inici de les obres de Caldes a Maçanet de la Selva abans de finals de 2010 i inici de les obres de Maçanet a Tordera abans de finals de 2012. Mirat des d’avui, l’incompliment d’aquell acord és penós. Va ser el moment que el PSOE es va comprometre més i que va incomplir més.
Fa unes setmanes, parlant amb Víctor Morlán, avui diputat per Osca, durant set anys totpoderós secretari d’Estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment del Govern Zapatero, em reconeixia que la N-II no era un tema d’alta prioritat de l’equip ministerial. Em va reconèixer els esforços fets per un dels diputats del PSC per salvar la situació i em va dir que en l’últim ajust pressupostari de 2010 només van quedar, en veritat, dos mil milions per obres a tot l’Estat. Dos mil milions per tot l’Estat és molt poc en uns pressupostos generals. D’aquella bossa n’havia de sortir l’adjudicació del tram Caldes de Malavella-Sils abans de les eleccions del 20 de novembre de 2011 en una mena de traca electoral pensada pels socialistes per salvar els mobles de set anys d’incompliments. Morlán, aquella nit passejant per la plaça de Santa Ana de Madrid, em va reconèixer la realitat: “feia sis mesos que tots estàvem en desbandada i ningú es va ocupar d’adjudicar aquella obra tot i que teníem encara uns pocs diners disponibles”.
Postal de l’inici del naufragi. Ho haurien pogut fer, i no ho van fer. O no ho van voler fer. Se m’ha acabat l’espai. El dirigents gironins del PP van voler marejar els ciutadans d'aquestes comarques dient que no es podia començar cap tram del desdoblament de la N-II fins que no estiguessin aprovats els pressupostos del 2012. Això és mentida. El 30 de desembre del 2011 el Consell de Ministres va prorrogar els pressupostos de 2011 pel 2012 fins que n’hi haguessin uns de nous. També va acordar una no disponibilitat del 20% de les partides. Això vol dir que, per exemple, dels 38,9 milions d'euros que hi havia pel tram Caldes de Malavella-Sils en els pressupostos de 2011, hi havia una retallada del 20%. Però els socialistes no van gastar ni un euro del que havien pressupostat i els populars gironins ens han volgut fer creure que no podien fer res fins a tenir els nous aprovats. Dijous 28 de juny el Congrés els va aprovar definitivament.
Ja estan en vigor. Com que la doctrina del PP, dita molts cops en públic, és: “nosaltres pressupostem menys però el que hi ha als pressupostos ens ho gastarem”, ara és l'hora de veure si les coses són diferents. No només si adjudiquen a una empresa el tram Caldes de Malavella-Sils, cosa que faran un dia d'aquests amb un possible gran papanatisme mediàtic i de la societat civil entre estoica i naif (ohhhh, les obres per fi). La qüestió és si aquest any es gastaran el 15'9 milions d'euros pressupostats pel tram Caldes de Malavella-Sils o el 1'6 milions del tram Sils-Maçanet de la Selva. L'any passat el grau d’execució de l'obra pública de l'Estat a la Comunitat de Madrid va ser d'un 111%. Ves per on, com ens toquen el flabiol, Baldiri!! *Jordi Xuclà Diputat al Congrés per Girona
