Primer de tot, permeteu-me que utilitzi aquest titular que en alguns casos, pot semblar una mica masclista.
Anit, quan em dirigia cap a casa de cobrir un acte vaig observar un moviment estrany d’una patrulla de la Policia Local d’Olot. Suposo que com a tot professional de la comunicació, se’m van disparar les hormones, fet que em va fer seguir-los fins al lloc on es van aturar. Com després va dir un company, aquell semblava un vespre productiu.
Minuts més tard d’arribar aquell primer vehicle, arribava un segon cotxe patrulla de la policia local, en aquest cas, amb només un agent a dintre. Al voltant dels cotxes, com sempre sol passar en aquests casos, s’hi van reunir un bon nombre de persones, la gran majoria nens i nenes africans que en veu alta es preguntaven: què passa?
Encara a dins el cotxe, i amb el vidre obert, l’agent que acabava d’arribar va començar a remugar amb insults cap els presents.
Els periodistes que èrem allà ens vam quedar en un racó, esperant extreure’n alguna conclusió de tot el que estava passant. És evident que, més enllà del secret professional, els agents que hi ha al lloc dels fets mai col·laboren amb la causa.
Al cap d’una estona, i quan ja marxaven els cotxes patrulla, un company de la tv local va agafar la càmera i va aprofitar la sortida dels vehicles per fer alguna imatge de recurs. Just en aquell moment, i altre cop amb el vidre obert, l’agent que havia protagonitzat l’anterior episodi alertava als seus companys a través del talky que els estaven gravant. Un cop avisats, va tornar a remugar en aquest cas amb paraules d’insult i despreci cap als periodistes.
Nosaltres, som professionals de la comunicació, igual que els policies ho son de la seguretat, i això vull ressaltar-ho, de la seguretat -no de la justícia- com és pensen alguns, i a vegades hem de fer coses que no ens agraden, però que la nostra feina ens hi obliga.
És evident que, sinó, servidor igual que la resta de companys no ens haguéssim estat més de mitja hora passant fred al mig d’una plaça, podent estar a casa calents i sopant.
Crec doncs que, primer de tot, un funcionari públic ha de tenir un mínim de respecte cap a les persones, i més tractant-se d’un policia. L’abús de poder que sovint fan de la seva placa, fa que la gent els vegi amb prepotència i els faci por trucar-los o utilitzar-los per solucionar qualsevol problema.
I per finalitzar sr. agent, si ha de remugar com a mínim tanqui el vidre, que si hi ha nens petits, aquests aprenen tot el que diuen els grans.
