El PDUSUF, aquest enrevessat acrònim, molt carregat d’ideologia regressiva, vol dir : Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres. Doncs bé, aquest pla és un autèntic parany que ens han parat, – no solament als figuerencs i als setze pobles de la seva àrea, sinó a tots els altempordanesos – els dogmàtics defensors del despotisme poc il•lustrat .
De fet, existeixen dos arguments, molt perversos i demagògics, que els qui defensen aquest pla esmenten molt sovint : 1/ .Què és inevitable ( la cançoneta del » tot està dat i beneït» ) .2/. Què el PDUSUF representa el progrés i la resta és obscurantisme. Cal dir que mai és massa tard: les decisions polítiques sempre es poden rectificar. O potser en aquest moments no s’està posant clarament en qüestió el neoliberalisme, adorat com un autèntic «totem » durant dues dècades. Per altra banda, el «progrés» descontrolat i poc transparent és clarament antiprogrés. A més en aquest país encara no ens hem alliberat de la xacra deconstruir infrastructures, a les palpentes, abans de planificar una bona mobilitat. Amb aquesta crisi estructural tan espantosa això resulta suïcida.
En síntesi, el PDUSUF no només és una escomesa mortífera a la mobilitat sostenible, a l’economia equilibrada de proximitat (al petit comerç) i a la ciutat compacte (amb cohesió social) sinó que també és quelcom profundament immoral.
