MOISÈS DE PABLO-Gironanoticies.com
Portbou té una de les badies més càlides i mínimes de la Costa Brava. El poble és màgic. Senyorial. Sembla aturat en el temps. Aquests dies es debat sobre la conveniència d´instal·lar un parc eòlic a la vila. La carta dirigida per la Plataforma Cívica Antimolins de Portbou, a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, convida a la reflexió.
Exposa que aquests molins contradiuen la Xarxa Natura 2000, que vol protegir àrees d´interès per a espècies animals. A banda de l´impacte paisatgístic i del fet que la zona, com tot l´Alt Empordà, ha demanat ser Patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Segurament l´energia eòlica és, amb el bioetanol, una de les puntes de llança del canvi de paradigma energètic. I se li ha de donar suport. Ara, l´impacte mediambiental és indubtable. I s´ha de procurar que sigui el mínim possible. Precisament en una comarca que vol viure del seu patrimoni cultural, li doni o no li doni suport la Unesco. A veure si ens n´adonem i fem les coses amb seny. Que ja toca.
Alguns es riuen dels ecologistes. Sense ells no tindríem els Aiguamolls de l´Empordà. Què els sembla? Al cap i a la fi, són els que menys interessos econòmics tenen, per no dir cap ni un, a ficar cullerada al pastís. Tampoc no deixa de ser paradoxal que, per damunt de l´encert o fracàs de les polítiques municipals, l´administració hagi abandonat, de facto, qualsevol intent de revitalitzar l´antiga zona fronterera. No parlo de diners de la Unió Europea, que n´hi ha hagut, sinó de polítiques reals. Una llàstima i una pena.
El país que volem!
