Malgrat que el país viu moments difícils amb moltes mancances ( comença a grinyolar socialment i sembla que es va desnaturalitzant en la qüestió nacional ) el passat divendres 19 de desembre es va donar un pas de gegant a favor de la cohesió social i el futur digne . Es va signar, amb un gran consens i sentit comú, el Pacte Nacional per a la Immigració .
Aquest acord civil de gran profunditat política, per damunt de tot, és un pacte de convivència per tal de poder arribar a articular uns mínims de respecte i integració social en una democràcia – moderna, complexa i europea – del segle XXI. El Pacte Nacional per a la Immigració era/és una eina política necessària per a Catalunya, en la línia de garantir tres principis bàsics . 1/. Drets i deures de les persones. 2/ Catalunya com un sol poble ( una societat diversa, no pas una diversitat de societats) . 3/. Evitar la competició pels serveis públics. El Pacte Nacional per a la Immigració és una oportunitat i , alhora , una necessitat per bastir valors democràtics dintre d’una cultura pública comuna . En aquest sentit, hi haurien tres aspectes bàsics a desenvolupar, que podríem dir que representen l’esperit d’aquest pacte/compromís públic : 1/. El català, el coneixement i l’ús, com a llengua pròpia i comuna que vertebri la cohesió social . 2/. L’equilibri entre la laïcitat i la pluralitat religiosa. 3/. L’escrupolosa igualtat d’oportunitat entre homes i dones . Ara caldrà treballar de valent per irradiar la filosofia convivencial del pacte.Tots tenim molta feina a desenvolupar.
