El Museo del Prado dedica des d'avui i fins al 2 d'octubre una exposició a l'artista olotí Miquel Blay, considerat un dels escultors més destacats del panorama artístic espanyol a finals del segle XIX i el primer terç del XX.
S'hi poden veure algunes de les seves obres més fonamentals que mostren les seves diverses etapes creatives: conjunts escultòrics com Cap a l' ideal o Eclosió, dibuixos, medalles i una agenda de notes de 1902.
Miquel Blay va néixer a Olot i es va formar a París, ciutat a la qual va estar molt vinculat. Allà va obtenir la medalla d'honor a l'Exposició Universal de 1900. Es va instal·lar a Madrid el 1906 on va ser reconegut com un excel·lent escultor.
De la seva obra destaca l'elegància, la sobrietat i la naturalitat, tant en encàrrecs oficials i privats com en projectes públics, que va desenvolupar a Espanya, França i a diversos països de llatinoamèrica. Va aportar valuosos i significatius exemples en les diverses corrents de l'escultura de la seva època: realisme, modernisme i simbolisme. El seu èxit va ser degut als grans dots per l'escultura, amb bases molt sòlides en dibuix, a part d'una gran dedicació a la seva professió.
