El jutge Baltasar Garzón ha assegurat avui que l’agenda de la possible il·legalització d’Acció Nacionalista Basca (ANB) i el Partit Comunista de les Terres Basques (PCTV) no està marcada per a les pròximes eleccions generals del 9 de març.
En una entrevista a la Cadena Ser, recollida per Europa Press, el magistrat ha afirmat que la fiscalia no li ha informat, ni per escrit ni verbalment, que tingui previst iniciar l’ofensiva judicial per a una pròxima il·legalització, primer de PCTV i després d’ANB, en dues setmanes.
El jutge ha advertit que el cas segueix sota secret sumarial i que és ell el que marca els terminis. «Jo sé el que cal fer, com qualsevol jutge competent, però no cal parlar d’aquest tema, i més quan es tracta de causes declarades secretes. No cal parlar per no generar unes expectatives que poden veure’s frustrades», ha dit Garzón.
Després d’insitir que a ell no li condicionarà el calendari electoral, ha considerat que les demandes de suspensió o d’il·legalització han d’estar molt ben fonamentades, perquè, segons ha dit, s’està parlant de partits que ara mateix són legals, pel que ha de provar-se la seva connexió amb l’entramat d’ETA-Batasuna.
El jutge espera rebre a partir d’aquest dilluns l’informe definitiu de la policia sobre les connexions del PCTV i ANB amb Batasuna. A partir d’aquí, decidirà si aixeca el secret de sumari i es posa en marxa tot el procés d’il·legalització o suspensió.
ACTUACIÓ CONTRA ANB.
D’altra banda, Garzón ha cridat el fiscal a actuar de seguida després que la alcadelssa d’Hernani, Marian Beitialarrangoitia, d’ANB, rematés ahir la seva intervenció al míting del pavelló Anaitasuna de Pamplona demanant un aplaudiment, que van secundar tots els presents, per als dos etarres detinguts a Mondragón i empresonats per ser els presumptes autors de l’atemptat d’ETA a la T-4.
Pel que fa a les agressions a presos etarres, el magistrat ha assenyalat que «la tortura és un referent negatiu i nefast que no desapareixerà fins i tot als països més democràtics del món» i ha considerat que l’important seria que no existís. «Hi ha mecanismes per combatre aquest delicte per part de qui el cometi», ha dit.
En aquest assumpte, s’ha referit a la iniciativa pionera que ell mateix va posar en marxa, basada en una sèrie de requisits i limitacions, normes que deuen complimentar-se en una detenció incomunicada perquè es previnguin tota mena d’accions, de maltractament i també de protecció dels propis agents i investigadors.
Segons ha explicat, es tracta d’un protocol «molt estricte» de gravació dels llocs de detenció, d’informació permanent, de vigilància mèdica, de possibilitat que un metge de l’elecció de la família pugui veure la persona detinguda, d’informació del lloc de detenció. «Això és garantia per prevenir la tortura i les falses denúncies que, per estratègia de la pròpia organització terrorista, està establert que es desenvolupi així», ha dit.
