El president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha afirmat avui que Catalunya ha de «fer possible que, entre els que tenen la catalanitat d’origen i els que la tenen de futur», referint-se a la immigració, «es pugui fer un país més just i, sobretot, més lliure», per la qual cosa ha evocat a Francesc Macià.
Carod ha recordat que l’expresident de la Generalitat i exlíder republicà «parlava d’una Catalunya lliure i, alhora, es preocupava perquè tots tinguessin dret a la qualitat de vida i al benestar», amb la finalitat d'»incorporar als sectors econòmicament més necessitats, més febles, a la política catalana i al projecte d’una nació més lliure i més justa».
Segons ell, cal servir-se d’un «bon govern» i una «bona administració dels recursos» per a «fer que cada vegada hagi a Catalunya més ciutadans que se sentin catalans i assumeixin l’orgull de pertànyer a una nació».
Carod-Rovira ha presidit aquest matí l’ofrena floral que el seu partit fa cada dia de Nadal davant de la tomba de Macià, que va morir el 25 de desembre de 1933. L’ha presidit al costat dels dirigents republicans Ernest Benach, Rafael Niubó i Oriol Amorós, i una trentena de persones més.
El líder republicà ha destacat que aquest president «va posar les bases ideològiques d’un catalanisme social, un patriotisme social», i ha evocat especialment «el Macià que conjugava sentit institucional amb audàcia, sobirania amb pragmatisme, el discurs seriós amb l’emoció».
«És un poc l’etapa que ens ha tocat» –ha dit–, ara que s’ha aprovat un Estatut i «no hi ha uns grans objectius col·lectius» a curt termini, perquè «sí queda el que té de més difícil tot: omplir d’utilitat i d’emoció la gestió de la quotidianitat».
Carod ha dit que Macià «va posar les bases ideològiques d’un catalanisme social, un patriotisme social», i ho va demostrar, per exemple, quan «es preocupava de parlar de sobirania de Catalunya i, alhora, de millorar les condicions de vida dels barris populars»; i quan «parlava d’alliberament i es referia també a l’alliberament de les dones».
Al ser preguntat pel missatge nadalenc del rei, el també vicepresident de la Generalitat s’ha limitat a respondre que «no hi ha res a dir sobre els discursos institucionals, que tenen molts elements de continuïtat discursiu-dialèctica en el transcurs dels anys».
