El gat vell de La Generalitat de Catalunya.

El gat vell de La Generalitat de Catalunya
El “ gat vell de la Presidència de La Generalitat, S. Jordi Pujol, en l’entrevista que l’hi fa el S. Manuel Cuyas i que publica El Punt avui dia 8-X-2006, confirma aquella frase encara mes vella que el gat, “ que els coneixements i l’experiència, es posseeixen amb el temps i de les errades”;aquesta es la conclusió que trec de la lectura que en faig de l’entrevista, que recomanaria que fos llegida per tots aquests novells “politiquets”especialistes de xerrameca i de l’oferta de rebaixes, perquè intentin aprendre de “la veu de l’experiència”, que ja no pot anar enrere.
Però desprès d’aquest reconeixement, em crec amb el dret de poder criticar, ( perquè també soc contribuït ) per el seu aprenentatge que s’allarga fins a vint-i-quatre anys, arrossegant-se de genolls per tot Madrid, amb els governs de torn, gracies al suport que ell els doná, per obtenir almoines, que amb penes i treballs ens han permès fer la cloc i piu fins avui, que encara anem pagant deutes endarrerits.
En l’entrevista, es vanagloria d’haver fet la xarxa d’hospitals i del conjunt d’escoles, i no parla de la renovació de contracte de les autopistes, que tothom sap a qui s’ha afavorit considerablement.
Crec que l’afany de voler protegir i potenciar la figura del seu hereu, (que indiscutiblement a perdut prestigi i credibilitat), fa que s’oblidi de que, vanagloriar-se d’allò que creu que a fet amb el convenciment de haver-ho fet be, es voler ignorar, que la societat el feu President per fer allò, i molt mes que podia haver fet i no ho feu per especulacions particulars i partidistes ; tot l’o poc de bo que va fer per Catalunya ,no era altre cosa que la seva obligació i part del compromís assolit de uns resultats electorals ,dels quals els ciutadans ,n’esperaven mes i millors rendiments ,i que molts han vist fondre els seus interessos, que esperen que en els pròxims comicis no es tornin a equivocar.
Si el S. Pujol , tant sols fes un petit gest de reconeixement d’haver-se equivocat d’hereu, i estigues quiet i callat, de ben segur que el meu concepte en seria un altre, però mentre em faci pensar que encara es darrera de l’hereu amb el fuet, l’eversió es fa mes greu; ¿Tant rentable es la política, per poder malbaratar tants milions per intentar esmicolar als que no son sans de la seva devoció?; de quin “furat” surten els diners ?, ¿tots surten del pressupost general de l’estat? , perquè no crec que n’hi hagi cap de polític que es deslliuri del seu patrimoni, n’hi del seu sou, ho es que son el fruit de subvencionar mitjans de comunicació amb 1500 milions de pts. a la Vanguardia en un any a traves de diferents conceptes, segons Miquel Sallares en una entrevista a Presencia ,feta per el S Cortadellas.