Estem a l’inici d’una nova temporada turística estiuenca. Dic estiuenca perquè, des de fa ja alguns anys, tenim turisme tot l’any encara que en un nivell molt més baix i, per tant, la temporada turística realment important continua essent la de l’estiu. És ben cert que des de les administracions i des del sector s’està treballant per desestacionalitzar aquesta font tan important d’ingressos però, siguem objectius, els resultats fins ara no són del tot satisfactoris.
El turisme, com la major part de les coses en aquesta vida, ha anat evolucionant i ho ha fet en la mesura que la població ha guanyat en poder adquisitiu. A casa nostra des de la meitat del segle passat, que és quan va començar l’anomenat “boom” del turisme, fins ara, el sector turístic s’ha consolidad com un motor econòmic molt important. Això no vol dir que tot estigui fet ni molt menys. Sempre persistiran els elements clau de l’atracció turística: sol, platja, gastronomia, comerç…però no ens podem quedar només amb això.
A Catalunya tenim un turisme anomenat de masses perquè ens visita molta gent; és doncs un turisme no homogeni i l’oferta s’ha d’adaptar a aquesta varietat de demanda; adaptació que ja s’ha fet i en alguns casos potser millor que no hagués estat així ja que l’existència d’un turisme “barroer” ,per dir-ho suaument, no ajuda a mantenir el bon nom de la “marca” que s’ha guanyat amb anys d’esforços per part d’un sector que cada vegada està més preparat i professionalitzat.
No som els únics. La competència és forta i està generalitzada; els nostres valors naturals no són únics i cal trobar arguments per mantenir a l’alça l’interès dels usuaris, reals i potencials, per visitar el nostre País.
Sovint ens hem dedicat a queixar-nos sobre si la competència en altres indrets era difícil de combatre ja que el nivell de vida era més baix i, en conseqüencia, els sous dels treballadors també eren sensiblement inferiors al nostres. Siguem racionals i objectius: quan va començar el turisme a Catalunya nosaltres també estàvem en aquesta situació; hem evolucionat i també ens en hem anat sortint.
La meva opinió és que s’està treballant en la direcció adequada: oferta clàssica –platja, sol…- i posar en valor el territori. Pobles nets, endreçats, rutes ben organitzades, potenciació de temes com l’enoturisme, el patrimoni cultural i natural, avançar en la sostenibilitat i prioritzar el trinomi “qualitat-preu-serves “ ha de ser l’OBJECTIU per assegurar el present i garantir el futur; per descomptat no ha de ser l’unic objectiu però aquest és factible i no ha de representar un cost excessiu.
En aquesta línia que apuntava, la promoció turística, que sempre s’ha fet, entenc que ha de ser producte d’una considerable reflexió; se n’ha fet molta de promoció i caldria fer-ne una valoració en funció de despeses-benefici ja que el resultat de la mateixa ens indicaria per on s’ha d’anar en el futur.
Personalment crec que el propis visitants si s’han sentit atesos correctament, si han pagat preus raonables en funció de la qualitat del servei, si han trobat les platges netes, si han pogut descobrir altres valors del nostre entorn i si s’en van amb la sensació de què han encertat amb el destí seran els millors promocionadors de casa nostra.
No voldria acabar sense fer una reflexió sobre una qüestió que em preocupa: cal que el personal sigui el més professional possible; amb això hi estem tots d’acord però la incertesa global provocada per la ditxosa crisi podria “temptar” a la disminució del personal necessari o a un descens del nivell de professionalitat de l’esmentat personal. No sé, podria servir per guanyar una batalla però no la guerra.
*Consol Cantenys Arbolí
Alcaldessa de Vilafant
