Gairebé 500 persones van assistir avui en el tanatori barceloní de les Corts al funeral per l’històric humorista gràfic, dibuixant i pintor català Francesc Vila Rufas ‘Cesc’, mort el divendres als 79 anys a Barcelona. Va ser un acte laic en el qual van intervenir el dibuixant Toni Batllori, el filòleg Joaquim Moles i Agustí Vila, fill de l’artista. Van acudir, entre uns altres, el conseller de Cultura i Mitjans de comunicació, Joan Manuel Treserras; el d’Educació, Ernest Maragall, i el seu germà i expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall. Entre la resta d’assistents estaven els dibuixants Krahn, ‘Fer’, Ferreres, Adolfo Usero, Batllori, José Luis Martín, Òscar Nebreda i Joma; els escriptors Josep Maria Espinàs i Joaquim Carbó; el filòleg Joaquim Moles; els periodistes Josep Maria Cadena, Josep Martí Gómez, Carlos Pérez de Fregues i Iu Forn; el dissenyador Enric Satué; el publicista Lluís Bassat; l’activista cultural Josep Espar Ticó; l’arquitecte cap de la Sagrada Família, Jordi Bonet, i l’editor Andreu Teixidor de Ventós, de l’editorial Destinació, de que el seu premio Apel·els Mestres era jurat ‘Cesc’. LA DISCRECIÓ DE L’ARTISTA. Krahn va recordar l’experiència compartida d’haver estat jurat del premi, i va destacar la qualitat de l’obra que deixa ‘Cesc’, a qui va evocar com una persona «reservada» però que reflectia en les seves creacions els seus trets, entre els quals va destacar el seu «sinceritat i espontaneïtat». ‘Fer’ va destacar la seva discreció, modèstia, «tendresa» i bondat. Va evocar especialment el seu propi inici com dibuixant del ‘Avui’, al substituir a ‘Cesc’ al febrer de 1987. L’artista mort li telefonava per a animar-li a seguir dibuixant en el diari quan ‘Fer’ encara no estava segur d’aquesta comesa, i va acabar sustituyéndo definitivament. Josep Maria Espinàs va subratllar la «sutilidad» del dibuix i del missatge en les seves creacions i la «capacitat d’interpretació» que demostrava. Va Voler destacar també que, en els anys 60, va aconseguir treure-li un dia a l’escenari del mític local La Cova del Drac perquè dibuixés allí mateix sobre un gran paper, que després es rifó. Abans, durant el funeral, Joaquim Moles li va evocar com home «més aviat pessimista i silenciós», i amb «una gran riquesa» interior i «un gran poder d’observació», qualitats que bolcava en el paper. Després, van tancar l’acte Agustí Vila, fill de l’artista, i un enregistrament del ‘Cant dels ocells’. TRESSERRAS: DIR LES COSES MÉS PROFUNDES. El conseller Tresserras, al sortir del funeral, es va remetre a la «esplèndida» intervenció de Moles, i va parlar del mort com «una persona extremadament important en l’evolució» de l’humor gràfic català. A més, va destacar la «coherència extraordinària» de la seva obra, i el seu dibuix «clar, net i d’estil molt característic», amb el qual fins i tot «era capaç de dir les coses més profundes». Quant a la seva personalitat, li va definir com «extremadament senzill i discret», característica que van destacar més assistents al funeral. HUMOR GRÀFIC PER A ACOMIADAR-SE. Tots els quals van acudir @poder<3> dur-se el recordatori que ell va demanar: un dibuix seu de 1962 que els assistents a un soterrament van perdent el dol i el gest trist segons la seva posició davant el taüt, de manera que les primeres files estan plenes de personatges compungidos i vestits completament de negre, i en cada fila es van aclarint els vestits i els semblantes. La targeta incloïa una frase del seu discurs d’ingrés en la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: ‘Sempre somni amb aquella obra fresca, justa, que no expliqui massa però que, alhora, comuniqui, que no quedi sorda ni muda».



