L’Eurodistricte,la unió entre les comarques gironines i la Catalunya Nord(el Departament dels
Pirineus Oriental en el llenguatge administratiu francès)ha de significar una alenada d’aire fresc que impulsi diferents projectes,socials i culturals,per tal de vertebrar un esplèndid territori format,unit pels punts geogràfics de Girona,Figueres i Perpinyàque es complementarien a través d’una visió global de naturalesa europeïtzant.
Doncs bé,la força motriu d’aquest Eurodistricte ha de ser,sense cap mena de dubta,l’articulació d’un tren convencional,eminentment social:el tren de Girona a Perpinyà per la costa,que relligui el territori i tingui una funció de promoció econòmica de la zona.L’Eurodistricte és una oportunitat d’or per avançar cap a una catalanitat constructiva i eficaç.Un dels trets essencials d’aquest potent Eurodistricte ha de ser,hauria de ser,la millora de les comunicacions(interconnexions)ferroviàries entre una banda i altra dels Pirineus.L’articulació d’un vigorós Eurodistricte ferroviari que es tradueixi en una millora bàsica de la mobilitat transfronterera implica la coexistència,la combinació,la complementarietat d’un“gran tren”: el TAV,com a mitjà de comunicació de llarga distància,juntament amb la dignificació del tren convencional:dels actualment anomenats trens regionals.
Justament,el tren d’ús diari cal transformar-lo, amb molta voluntat política,en el tren interfronterer per excel·lència:el tren de Girona a Perpinyà per la costa ha de soldar el territori,tot donant un servei de mobilitat social, turística i cultural de debò.I lògicament,perquè aquest Eurodistricte específic pugui tirar endavant,Figueres ha de jugar un paper de “peça clau”,tot mantenint la seva estació en el seu actual enclavament cèntric i estratègic.No hi ha dubte que qui més ha de defensar aquest Eurodistricte natural i ferroviari és l’Ajuntament de Portbou.Tampoc sembla que hi ha massa dubtes que el nou Ajuntament de Portbou està adquirint la suficient força política com per tirar endavant amb credibilitat totes aquestes qüestions a l’entorn dels temes postfronterers.
Però amb això no n’hi ha prou.Cal convèncer el conjunt de la població de Portbou i dels pobles veïns perquè siguin la punta de llança d’aquest Eurodistricte social i ferroviàri.Cal també implicar el màxim d’autoritats polítiques, institucions econòmiques i culturals,com també les més variades personalitats perquè impulsin i ajudin a consolidar un tren convencionala la zona.
No és cap caprici:és,a hores d’ara,la màxima necessitat social d’aquest espai.Ha arribat
el moment de posar-se a treballar,unint esforços per actuarconjuntament,amb una potent voluntat
política i amb la màxima eficàcia possible. La contrada, elterritori, s’ho mereix?.
Portbou vol impulsar una nova aliança municipal!
En el marc del 67è aniversari de la mort del pensador alemany Walter Benjamin, representants dels consistoris nordcatalans de Portvendres, Cervera de la Marenda, Cotlliure i Banyuls de la Marenda –al Roselló– i dels ajuntaments altempordanesos de Portbou, Llançà, Colera, el Port de la Selva i Cadaqués s’han reunit per mirar d’impulsar una iniciativa que ajudi a pal•liar els problemes comuns d’aquestes poblacions en aspectes d’infraestructures de comunicació, sanitat i oferta cultural. ‘Som un cul de sac del territori dels nostres respectius països’, ha afirmat l’alcalde de Portbou, Antoni Vega.’Per això intentem posar en marxa associacions transfrontereres que ens permetin crear àmbits de col·laboració en diferents temàtiques’,ha continuat Vega.
