En els darrers temps les discussions sobre l’ensenyament del francès a Catalunya han esdevingut una qüestió de certa actualitat.No hi ha dubte que per superar de debò el contenciós que tenim els catalans amb l’Estat francès( Tractat dels Pirineus )cal avançar per la via del respecte mutu. Cal, en el marc de l’Euroregió, insistir en la idea de la corresponsabilitat lingüística francès/català. Els catalans hem d’articular un discurs-estratègia,sense cap mena de complexos, en què s’exigeixi un respecte i una millora profunda de la situació de la nostra llengua a la Catalunya Nord.
A hores d’ara al nostre país existeixen territoris concrets – l’Alt Empordà, La Cerdanya, el Ripollès – en què el francès és una veritable exigència professional .Tot i que, independentment de la demanda socioeconòmica, a casa nostra la llengua de Molière ha representat un autèntic esperó de modernitat i cultura il·lustrada : un torrent de sofisticació reeixida enfront de l’agressivitat simplista anglosaxona. Per molta gent, el francès ha estat una mena de passaport d’europeïtat.Cal tenir molt present que malgrat l’actual preponderància de la llengua de Skakespeare, el francès, juntament amb la llengua de Goethe, són els dos eixos bàsics de la cultura europea en majúscules.
*JOSEP M.LOSTE i ROMERO
ARTICULISTA DE PREMSA DEL GRUP GIRONANOTICIES.COM
