El Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) ha posat punt final a la seva desena edició. En cinc dies, del 24 al 28 d’agost, han passat pel FITAG al voltant de 6.500 espectadors —7.400 l’any 2009—. Aquesta xifra representa una ocupació del 78% en el global dels seus espais escènics i amb alguns escenaris que han assolit el ple absolut en totes les funcions, com La Planeta o El Centre Cultural La Mercè; mentre el Teatre Municipal ha incrementat de forma molt important la seva ocupació.
Per la seva part, L’Alternatiu-El Galliner s’ha desbordat amb l’espectacle de la companyia Je m’appelle Gemma Pel. En canvi, l’escenari del Pati de les Magnòlies, amb les seves propostes internacionals de mitjà format, ha estat el que s’ha vist més afectat per el nou sistema de pagament d’entrades en algunes funcions.
Precisament, aquest nou sistema de pagament ha fet perdre uns 1.000 espectadors en relació a l’edició del 2009, una xifra que fa pensar al director del festival, Martí Peraferrer, que aquesta activitat cultural està completament acceptada i compartida per la ciutadania en general.
El Pati de la Casa de Cultura ha anat combinant espectacles amb l’aforament complert i d’altres on ha tingut mitja sala plena. Tot plegat, “obliga a continuar explicant millor el sistema de venda i recollida d’entrades, sobretot al programa de mà i a la web”, assenyala Peraferrer.
L’edició d’enguany, segons el deu director, també ha posat de relleu que “cada cop es fa més evident que el teatre amateur engloba grups amb trajectòries, aspiracions i objectius molt diversos de manera que els hi hem de donar cobertura a tots”. És per això que el FITAG treballa per prestar suport des del grup mes modest i senzill fins a aquelles companyies que, ja en un àmbit de pedagogia professional, desitgen fer el salt al món de les contractacions.
Espectacles
L’espectacle inaugural Èdip rei o la culpa la té el meu pare, de la Cia. Ma mare no em deixa, o l’espectacle L’estació final, 10 edicions de FITAG, han estat l’exemple clar de propostes de gran format, arriscades i participatives i que les companyies només poden assolir amb el suport d’un festival que prima la llibertat creativa, la convivència, la formació i l’experiència en la creació.
La segona coproducció d’Enclavados Teatro, Como cuando soplas las velas, ha estat la gran revelació d’aquesta edició; Èxit de crítica popular i totes les funcions plenes, avalen la necessitat de continuar recolzant companyies que aposten per fer el salt cap a la professionalització. Amb aquesta nova coproducció, la direcció del FITAG considera que “ja hi ha uns nous ambaixadors del festival arreu de l’Estat”.
FITAG als municipis
Aquest projecte es consolida con una de les vies de creixement del festival. L’espectacle Menú dels sevillans Por Inercia teatro ha estat molt ben acollit i els seu membres han pogut intercanviar experiències amb els grups locals. S’ha rebut una primera valoració d’aquest projecte que indica que totes les parts implicades: ajuntaments, FITAG, grups participants i grups d’acollida consideren que ha valgut la pena l’esforç.
Perspectives de futur
De cares a les properes edicions, s’obre una nova via de treball pel FITAG. Aquest festival també aspira a ser una fira de productes teatrals i, en aquesta nova etapa, es vol començar a treballar la col·laboració directe amb els programadors. El Projecte FITAG als Municipis és un exemple de com hauria de ser una bona coordinació per ajudar als moviment de produccions de teatre independent o no professional. Peraferrer considera que per aquest camí “s’obre una nova via de treball: la promoció i distribució d’obres teatrals locals i d’intercanvis internacionals”.
D’altra banda, la relació de col·laboració amb el Projecte T i l’escola de teatre El Galliner ha sortit molt reforçada en aquesta edició. De manera que la integració de l’escola teatral gironina en l’organització del FITAG ha esdevingut bàsica que connectar els estudiants de teatre amb els escenaris del festival.
