El Festival de Peralada presenta ‘La Bohème’ de Puccini.

El Festival de Peralada presenta aquest cap de setmana un clàssic de l’òpera, ‘La Bohème’, de Giacomo Puccini, ambientada uns anys abans del maig del 68, enlloc de la primera meitat del segle XX.
Un canvi d’època que no treu força al dramatisme de l’original, segons el director Emilio Sagi, que s’ha esforçat en ‘traslladar al públic l’emotivitat’ del compositor italià, marcada per la dramàtica mort de la protagonista, una Mimi plena de vida, al costat del poeta Rodolfo, en uns anys convulsos per a la joventut, decebuda per la passivitat posterior a la II Guerra Mundial, segons reflexiona Sagi. Ja s’han esgotat les entrades per la funció de divendres i en queden un centenar per diumenge.

La història d’amor passional entre Rodolfo i Mimi, interpretats pel tenor veneçolà Aquiles Machado i la soprano ucrainiana Olga Mykytenko, serà l’òpera que acollirà aquesta temporada el Festival de Peralada, coincidint amb la commemoració del 150è aniversari del naixement de Puccini, i que compta amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i el Cor de Cambra del Palau de la Música.

L’òpera en quatre actes s’inicia en unes golfes del barri de Montmartre, on també s’acaba amb la inevitable mort de Mimi, malalta de tuberculosis. Entremig, les peripècies per sobreviure i gaudir de la vida d’un grup d’amics bohemis, entre els quals destaquen el poeta Rodolfo i el pintor Marcello i les seves amants, Mimi i Musetta.

Sobre els personatges principals, el director Emilio Sagi ha destacat la ‘química’ sorgida dalt de l’escenari, que aconsegueix donar una ‘entitat’ a l’òpera, marcada pel gran drama de la desaparició d’una persona jove ‘plena de vida, llum i creativitat’, que li recorda ‘la desaparició de molts amics per culpa de malalties espantoses’.

Per Emilio Sagi, és una tragèdia molt pròxima a totes les generacions, que ha facilitat l’ambientació de l’òpera als anys anteriors al maig del 68, però podria situar-se en altres èpoques. El director també ha remarcat la seva obstinació en fugir de la cursileria a l’hora de crear els personatges, especialment el de Mimi, que presenta com una dona vital, amb sentit de l’humor i picardia. Un caràcter decisiu perquè la seva mort resolgui el colpidor final.

També caràcters valents i decidits, d’un joves que viuen a París, però podrien ser de qualsevol altra ciutat amb una fauna variada, segons el director, que està satisfet d’haver aconseguit una obra amb ‘força’ i ‘entitat’, conscient que encara queda veure la reacció del públic de Peralada. Aquiles Machado i Olga Mykytenko han corroborat aquesta percepció de ‘química’ entre ells, una característica importantíssima que senzillament s’ha donat, segons la soprano.

A més de la soprano i el tenor principals, l’elenc d’intèrprets està format per la soprano María José Moreno, els barítons Javier Franco, Manel Esteve i Enric Serra i el baix Stefano Palatchi. Està produïda per la Fundació Òpera de Oviedo i Eiji Oue s’ocupa de la direcció musical.