Les millors manifestacions del sentit de l’humor es tornaran a congregar a partir d'avui i fins diumenge a Figueres en el que serà la novena edició del Festival Còmic, un esdeveniment que arriba enguany amb un cartell de luxe i dirigit a un ampli ventall de públic. “És una programació molt potent, sempre hem donat molta importància a portar primeres espases de l’humor, perquè és el que la gent valora”, destaca Xavier Valentí, un dels directors del festival conjuntament amb Agustí Custey.
L’edició del 2015 va ser molt potent pel que fa a la programació i a l’assistència. L’objectiu és superar el precedent o consolidar-lo?
Xavier Valentí. Encara tenim espai de creixement, és un festival que està plantejat per parlar de l’humor en majúscules i del que es tracta és d’anar reforçant les bases per fer-lo cada vegada més sòlid. Si aquest any el consolidéssim ja estaríem contents, el que passa és que les propostes culturals com la nostra, un festival molt artesà organitzat per poques persones i amb molta entrega, s’han d’anar a fent a poc a poc. Les ambicions les tenim a dalt de tot, amb un cartell tant o més potent que el de l’any passat, i el que pretenem és que la gent comenci a entendre que a Figueres, per Setmana Santa, hi ha el millor del camp de l’humor.
Com valora l’evolució del festival?
X. V. Tot projecte té un naixement, un creixement i a partir d’aquí es van passant fases fins que la gent no se’l comença a fer seu, fins que no se’l comença a automatitzar al cap dels anys. Nosaltres vam néixer el 2008 i hi ha nens que van néixer a partir d’aquesta data i que per a ells el festival és etern. Hi ha generacions que pensen que l’humor és una cosa de tota la vida, i això ens omple d’orgull.
Entenc que afronteu la nova edició amb empenta, doncs.
X. V. Com sempre en tenim moltes ganes. Després de tants mesos de producció el que volem ara és que comenci l’espectacle, viure’l, entrar en contacte amb els artistes i veure les reaccions del públic. No posem l’accent en res en particular, hi ha propostes per a tots els gustos: des de la gent que no es vol complicar la vida, per a qui hem preparat l’“Humor de Micro” amb monòlegs d’en Corbacho, en Peyu, en Godoy i l’Álex O’Dogherty, fins a les persones a qui els agrada el glamur i l’exquisidesa, que tindran una gala inaugural amb dos artistes, el mim-clown Housch-ma-Housch i el mag Otto Wessely, que vénen del Lido i el Crazy Horse, dos dels millors cabarets de París. Tot això ho equilibrem amb la presència del senyor Bohigues, que amb el seu personatge de cambrer ens conduirà l’acte, i amb la presència de Santi Rodríguez, que ens portarà un tipus d’humor més salat i andalús.
Aquells que cerquin la manifestació més artística de l’humor on hauran d’anar?
X. V. Per a aquest perfil de públic tenim a Julien Cottereau, que presentarà l’espectacle ‘Imagine-toi’, que és una delícia per als sentits, una obra molt delicada i fantasiosa que pretén arribar al nen o nena que tots tenim dins. Estem parlant d’un artista que ha rebut tots els premis que pot guanyar un actor a França, mentre que el seu espectacle és molt reconegut i premiat i, en aquest sentit, no hi poden haver sorpreses, el públic de mig món no es pot equivocar.
Diferents propostes, diferents perfils d’assistents.
X. V. Sí, això ens interessa molt. Hem de tenir en compte que fins ara he parlat dels espectacles que es fan al Teatre-Jardí, que són de pagament tot i que l’entrada és barata, però també tenim espectacles gratuïts a la plaça Catalunya. Allà, tots aquells nens i pares enganxats a Crackòvia i Polònia tenen l’ocasió d’anar a veure els seixanta personatges que interpretarà en Pep Plaza, i el dia següent hi haurà dues companyies que treballen el circ acrobàtic i les malabars des d’una perspectiva còmica.
El festival s’acabarà, com sempre, amb un acte de fi de festa, que aquest any comptarà amb el grup ‘Los Toreros Muertos’, que celebren el seu trentè aniversari. A Figueres hi van actuar el 1987 en un concert que recorda moltíssima gent, perquè va ser l’inici de tot el període de les barraques. En el seu moment van revolucionar la ciutat i ara, gairebé trenta anys després, venen a dir-nos amb un concert-espectacle que tot allò que abans era possible en escena, aquell desvergonyiment, ara també ho pot ser en els grups contemporanis. A més, el seu cantant Pablo Carbonell, un individu genial, ens presentarà el seu llibre “El Mundo de la Tarántula”.
Fora dels escenaris també hi haurà activitats alternatives.
X. V. Exacte. Per a aquells que són més proactius tenim programades dues sessions de teatre del riure i una sessió de ioga del riure, totes matinals i gratuïtes, que estan tenint molt bona acollida.
Estem parlant de la programació més potent que hi ha hagut fins ara?
X. V. És una programació molt potent, sempre hem donat molta importància a portar primeres espases de l’humor, perquè és el que la gent valora. La programació és molt potent, sí, però és que si mirem la dels anys anteriors també es pot dir el mateix. El que intentem és fer un termòmetre de l’estat de l’humor tant en el país com a escala internacional, i si ens posem en el context del que s’ha presentat cada any veiem que han anat venint grans artistes, a vegades no ens ho creiem. La sensació que tenim és que estem fent bona feina.
Teniu pensat fer segones funcions?
X. V. Tant de bo arribi un any que ens ho puguem plantejar, però de moment no és el cas. Si tot va bé hi arribarem, però Figueres vol el seu temps i hi estem anant molt a poc a poc. El festival cada vegada s’està ofertant més en el visitant de la comarca, i quan tots aquests engranatges funcionin al cent per cent podrem començar a parlar d’un festival encara més gran. Ara bé, nosaltres som persones humanes i fem això precisament amb molta humanitat, no sabem quan arribarà el límit, però n’hi ha d’haver.
Si tot va bé l’any vinent celebrareu la desena edició. En preparareu alguna de grossa?
X. V. Sí, però amb el que toca pensar ara és amb l’edició que està a punt de començar, hem de gaudir d’aquesta. Però evidentment que el número deu és molt icònic i tenim coses pensades, per suposat.
(1).jpeg)
