Artur Mas torna a ser President de la Generalitat després del debat d’investidura celebrat al Parlament la setmana passada. En aquests darrers dos anys amb dos pressupostos necessàriament restrictius ha estat molt difícil governar, doncs no només no s’ha pogut invertir sino que han aparegut dificultats de tresoreria greus per poder fer front a la gestió ordinària dels departaments del govern. Aquestes darreres dificultats són les que posen, especialment, en evidència, els problemes estructurals de finançament que té la Generalitat de Catalunya.
Un govern pot acceptar de forma provisional no planificar ni executar noves inversions, fins i tot haver d’incrementar els capítols de despesa financera per accedir a nous endeutaments, complicat els darrers mesos i impossible els pròxims, però témer no poder pagar les nòmines dels funcionaris i no poder atendre les polítiques vinculades al tercer sector situen al govern i al nostre país en una situació evident i d’objectiva d’insostenibilitat económica i SOCIAL. Davant d’aquesta situació, que esdevindrà previsiblament crónica, només resulta plantejable a la ciutadania de Catalunya un canvi del marc en el que s’ha vingut desenvolupat l’acció política des de la transició, però no des de la imposició sino des de l’expressió més democrática de la voluntat popular que és una consulta a aquesta ciutadania que espera una resposta des de la política davant tants interrogants.
Es tracta del dret a decidir, a prendre la iniciativa des de la participació i des de la informació. Aquesta consulta és el denominador comú que es configura molt majoritari en el nou Parlament sorgit de les eleccions del 25 de novembre passat: CIU, ERC, ICV, CUP ( 87 escons), pendents de la indefinició del PSC (20 escons) que s’abstindrà en totes les votacions sobre aquesta matèria, segons va dir Pere Navarro en el debat. A l’altra banda PP i C´s contra el dret a decidir (28 escons).
La configuració de l’eix nacional a l’entorn del dret a decidir va intimament lligada a les polítiques socials, a l’atenció i manteniment dels elements bàsics de l’estat del benestar: salut, ensenyament i dependència. Disposar d’estructures d’estat, sobretot des d’un punt de vista econòmic a partir de la definció d’una agencia tributària propia s’ha de vincular i destinar a la consolidació d’aquestes polítiques, sense excusa, amb compromís explícit per part del govern davant els ciutadans. No es poden criticar severament els impagaments en alguns sectors i no voler adonar-se de les dificultats financeres del nostre país. Les dificultats són estructurals i només es resoldran amb un planteig de canvi, igualment, estructural. Cap un nou horitzó de sobirania nacional. Eix nacional és eix social. En això CIU i ERC, forces que donen estabilitat parlamentària en aquesta legislatura, hi estem molt d’acord.
