La setmana passada la nova formació Valents es va presentar en societat a Girona, concretament al Centre Cultural La Mercè, on va exhibir la seva flamant Junta Directiva liderada per Eva Trias, presidenta, i amb altres noms destacats entre les seves cares més visibles: Mariola Martínez, Andrew Salvador, Miriam Aguilera i Félix Sierra. L'arribada a la capital gironina, tradicional i històric feu independentista, va escenificar la voluntat d'un partit amb mires ambicioses i, sobretot, amb una marcada evolució a l'alça.
Cal recordar que Valents va sorgir fa poc, a finals de l'any passat, com una evolució del partit Barcelona pel Canvi, la formació amb què l'exprimer ministre francès Manuel Valls es va presentar a les eleccions municipals a la ciutat comtal. El primer pas va ser la presentació de l'anomenat Manifest Constitucionalista, un text que aglutina bona part de les idees centrals que giren al voltant d'un objectiu concís: congregar sota unes mateixes sigles tots els partits que reivindiquin la Constitució a Catalunya.
Aquest manifest va comptar -i compta- amb un nodrit grup de personalitats vinculades en el passat a formacions com el Partit Popular o Ciutadans, així com intel·lectuals entre els quals hi ha l'historiador Jordi Canal, l'escriptor Valentí Puig o Francesc de Carreras i Ferran Toutain , ambdós fundadors de Cs. En el darrer paràgraf, el text proposa: “Volem, a les properes eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees, ser part activa d'una confluència política del món constitucionalista per presentar un únic projecte capaç de donar resposta als problemes reals de la societat catalana i derrotar a les urnes tant el nacionalisme com el populisme. Necessitem un projecte polític guanyador. És possible vèncer-los a les urnes”. Tota una declaració d’intencions.
Des de llavors, el creixement de Valents ha estat rellevant. Un dels valors afegits és la forma pràctica, però contundent, de com parlen de les seves fites a aconseguir. Per exemple, la nova formació es marca entre cella i cella tenir una “Generalitat que compleixi la llei, que sigui lleial a Espanya i respecti la Constitució i l'Estat d'Autonomia”. Entre els seus objectius, també hi ha clares perspectives econòmiques -“Defensarem un sistema de finançament just per a Catalunya i solidari amb la resta de les comunitats autònomes”- i europeistes -”Defensarem la Unió Europea com un espai de pau i prosperitat que ha suposat un gran avenç a les nostres vides”-. Una arribada, sens dubte, amb personalitat pròpia.
