Sembla que s’ha tornat a engegar una ofensiva, dogmàtica i irracional, contra la llengua catalana(el seu ús i la seva normalització) per part dels diversos sectors nacionalistes espanyols, molt radicalitzats, els quals pretenen que el català esdevingui una llengua morta a l’estil del llatí. De tota manera,depèn de nosaltres -de tots els ciutadans de Catalunya- en tots els diferents àmbits, exigir el respecte que cal per a la llengua pròpia de Catalunya.
És a dir, el compliment dels drets lingüístics, entesos com a drets fonamentals, depèn de cadascú de nosaltres.Aquesta campanya-política,mediàtica, social, judicial i econòmica–contra la llengua pròpia de Catalunya s’està convertint en una autèntica violació dels drets lingüístics dels catalanoparlants.Un exemple diàfand’això el tenim en la reacció del Consell General del Poder Judicial (màxim òrgan de control i disciplina dels jutges i,teòricament,independent del poder polític) que va donar carpetada al cas d’una jutgessa de Barcelona que havia obligat un testimoni a declarar en castellà. Davant d’aquesta discriminació flagrant, des del consell de redacció del Full ens demanem, per sentit comú. ¿Que potser a casa nostra no existeixen els intèrprets i els traductors?.
El més greu de tot és que aquesta decisió injusta, de clara vulneració dels drets lingüístics, entraria en conflicte amb cinc normatives bàsiques que emparen, protegeixen,
explícitament l´ús del català, tant en l’ordre jurídic, econòmic, polític com social. Són es següents:
1.- La Constitució Espanyola, en els articles 3.2 i 3.3.
2.- La Llei Orgànica del Poder Judicial, en l’article 231.5.
3.- L’Estatut de Catalunya de 2006, en els articles 6.1, 6.2 i 33.2.
4.- La Llei de Política Lingüística
1/1998, en l’article 13.
5.- La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (ratificada per l’Estat espanyol el 2 de febrer de 2001), en l’article 9.En definitiva, els catalans, la ciutadania
de Catalunya, amb tota la normalitat del món i amb la força de la legitimitat democràtica, ha d’exigir a l’Estat espanyol una cosa tan senzilla com és el respecte a la llei; malgrat que, alguns, cada dia ens mortifiquin amb dogmatismes preconstitucionals molt tronats.
De fet, el problema de debò rau en la manca de voluntat política per entendre i assumir, amb normalitat i esperit democràtic, la realitat plurilingüe i plurinacional de l’Estat espanyol, tal com existeix a les autèntiques, a les avançades, democràcies lingüístiques de Suïssa, Bèlgica, Finlàndia o el Canadà.
