El Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA) de les comarques gironines ha proposat soterrat la MAT en galeria entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d’Àlguema aprofitant els corredors viaris de l’autopista AP-7 i la futura A2.
La proposta permetria eliminar la subestació de Sant Julià de Ramis integrant-la amb l’existent a Juià. A més, el CILMA també vol fer passar subterranis els cables de 400 kV a tot el ramal de Riudarenes. L’entitat és conscient que cal menar la pressa a la Generalitat perquè la proposta sigui realitat, i afirma que si es prenen en compte tots els costos -no només els constructius- la despesa entre una i altra opció s’equipara.
L’informe definitiu sobre la viabilitat del soterrament de l’alta tensió -com l’ha batejat el CILMA- analitza en detall tots els aspectes que fan referència a la implantació d’una línia de 400 kV en un territori. No només s’hi detallen els aspectes econòmics, sinó també la viabilitat tècnica, constructiva, mediambiental i d’afectació sociopolítica. El document s’ha presentat aquest dissabte.
L’estudi conclou que per al tram de 40 quilòmetres que discorre entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema, i que és previ al de la interconnexió, la millor solució és fer passar la MAT soterrada. Com a tècnica constructiva, els enginyers conclouen que els cables han de passar en galeria i que cal aprofitar els corredors viaris existents, principalment els de l’autopista i la nacional.
‘D’aquesta forma no caldria expropiar ja que la zona de domini públic de les infraestructures ja ho està’, ressalta l’informe. I afegeix: ‘Això permet anular costos d’expropiacions, indemnitzacions i limitar l’ocupació territorial’.
De fet, l’estudi remarca que la zona de servitud necessària per al pas de la galeria seria d’un vuit metres i ‘el calaix entraria perfectament dins la zona de domini públic de l’AP-7’. A més d’estalviar l’impacte visual de les torres entre el Gironès i l’Alt Empordà, el CILMA sosté que decantar-se pel soterrament també permetrà eliminar la subestació de 400 kV projectada a Sant Julià de Ramis (Gironès).
Ampliar Juià
En aquest punt, el CILMA ressalta que és viable aprofitar l’actual subestació de 220 kV de Juià, ampliar-ne la potència i convertir-la en una nova subestació per a la MAT. Segons l’estudi, no caldria ampliar la superfície actual de la subestació, perquè hi ha tècniques modernes d’aïllament que permeten compactar fins a un 70% l’àrea necessària.
D’altra banda, el document també inclou el desmantellament total de l’actual línia de 220 kV que discorre entre Vic i Juià, i proposa compactar -i soterrar- el traçat de 132kV entre Figueres i Juià.
Riudarenes, en rasa
Pel que fa al ramal de Riudarenes (Selva), de 20 quilòmetres, el CILMA vol fer-lo passar subterrani. Però en aquest cas, la solució adoptada és mixta. Per una banda, els 400kV passarien en rasa pels llocs on poguessin resseguir alguna infraestructura (l’eix transversal, el TGV i el futur eix transversal ferroviari).
Però hi ha cinc quilòmetres del recorregut que passen per zona muntanyosa i que anirien en conducte, aprofitant pistes forestals, carenes i camins desforestats. L’opció també inclou el desmantellament de 7 quilòmetres de cable de 132kV que forma part de la línia que s’estén entre la Roca del Vallès i Salt.
Viabilitat econòmica
El CILMA assegura que soterrat la MAT en aquesta part de les comarques gironines no sortirà més car que fer-la passar aèria. ‘Si només es consideren costos d’inversió, soterrar la MAT costa sis vegades més que la solució aèria’, indica el document.
Però, segons sosté l’entitat, si es prenen en compte la pèrdua del valor de les propietats (d’aproximadament 2 MEUR per quilòmetre) i la devaluació patrimonial del territori, aleshores la diferència s’equipara. ‘Si a les comarques gironines se’ls atribuís un valor d’existència que fos tan sols d’un quart del valor que la Unió Europea ha atribuït als Pirineus, la millor opció ja seria el soterrament de la MAT’, indica l’estudi.
D’altra banda, el document reitera aspectes que el CILMA ha posat sobre la taula per defensar el soterrament. Per exemple, que l’impacte ambiental de la MAT es minimitzaria si es fes soterrada, o que s’anul·laria el risc d’incendis.
Menar la pressa
El president del CILMA, Lluís Lloret, ha declarat que l’informe és una resposta a la demanda que els va fer el Govern, perquè demostressin que -a banda de la viabilitat econòmica- fer passar la MAT soterrada per aquest territori també és possible tècnicament. Lloret també ha admès que, a partir d’ara, cal menar la pressa a la Generalitat perquè el paper es converteixi en realitat.
‘Som conscients que s’ha d’anar amb rapidesa i no podem perdre temps; de fet hem estat treballant a tot gas per tenir l’estudi a punt’, ha declarat. I ha conclòs: ‘A partir d’aquí, ara queda el més important, que és la voluntat política per fer possible que la proposta tiri endavant; la clau està en això’.
