La vitalitat del català torna a estar en el punt de mira. Segons publica aquest dijous El Periódico, el precari estat del català és cada cop més patent.
Ja fa uns quants anys que experts fan públiques les seves opinions sobre quin és l’estat de salut de la llengua i, segons el conegut filòleg Joan Solà, el recent conflicte educatiu, les xifres estadístiques sobre l’ús de la llengua, el bilingüisme asimètric i l’auge d’una immigració que no veu necessari el coneixement del català són els factors que obliguen a ser pessimistes respecte el futur de la llengua catalana.
La reaparició del debat sobre la desaparició o no de la llengua catalana ha estat arrel de la publicació de dos assajos: un situat més a prop del pessimisme (El preu de ser catalans.
Una cultura en vies d’extinció) que descriu un “possible no retorn” perquè “s’han perdut 30 anys en un camí incorrecte” i, l’altre (El fantasma de la mort del català) d’idees més esperançadores, al·lega que un “continu degoteig de profecies fatalistes té efectes molt negatius sobre la llengua”.
Tot i que el català encara té una presència activa en els àmbits periodístics i audiovisuals, cada cop es parla menys, el que du a concloure que el perill del català és un fet però que solament a través de la voluntat d’expandir la llengua es podrà descobrir si l’amenaça és evitable o bé irreversible.
