Quan el Financial Times es posa a escriure l’editorial del dia és conscient que ha de triar un tema consistent, del qual cal opinar i posicionar-se de manera formal, i que sigui de l’interès dels seus lectors. Els seus lectors, no cal dir-ho, les són persones millors informades i amb més influència d’Europa. Poca broma, quan el FT et dedica un editorial com el que acaba de publicar, titulat ras i curt, 'el missatge català'. La BBC va obrir el seu telenotícies amb la manifestació de la diada; per calibrar la importància d’aquesta tria editorial només cal imaginar quin devia ser el tema d’obertura del mateix telenotícies del dia abans o el de l’endemà. Segur que era, també, d’interès global.
Catalunya ha aconseguit enviar un missatge al món, nítid, democràtic, positiu. No és el català emprenyat el qui va omplir els carrers de Barcelona: era el català il·lusionat, que ha trobat en la reivindicació de l’Estat propi un motor d’esperança com cap altre factor no li ha proporcionat d’ençà de l’esclat de la crisi. No permetem que això s’espatlli, donem llarga vida al català il·lusionat i evitem que l’estratègia ens la marqui l’emprenyament, per més raons que tinguem per estar malhumorats pel tracte rebut. El patrimoni d’haver protagonitzat una manifestació impecable, festiva, és de tot el país; també dels qui no comparteixen la idea de l’Estat propi. Diu molt de tot un país que sap expressar coincidències i discrepàncies d’una manera exemplar.
El president Artur Mas ha acompanyat el missatge de Catalunya amb dues intervencions històriques, la d’ahir al matí al Palau de la Generalitat i la d’avui a Madrid. El missatge ha estat entès per gairebé tothom –la qual cosa no vol dir que es comparteixi– i el món ha après que ha de tenir informació directa del que passa i del que es pensa a Catalunya. El corresponsal que es limitava a replicar les informacions de la premsa que es publica a Madrid s’ha quedat sense feina: ja no li compraran més cròniques si no fa l’esforç de moure’s de la cadira, viure a Catalunya, entendre el context i els matisos, i alliberar-se de prejudicis i tòpics.
No puc acabar aquestes ratlles sense referir-me al sentiment d’orgull que noto en bona part de la gent que em trobo per les paraules, el to, la seriositat del president Mas. La claredat, la valentia sense arrogància i sense ofensa, el rigor de les dades i el convenciment que ha demostrat el converteixen en el líder indiscutible per pilotar el procés que els catalans decideixin emprendre cap a la plena sobirania.
