El catedràtic de Filologia Romànica de la Universitat de Frankfurt, Til Stegmann, ha reblat el clau en la qüestió lingüística . Aquest eminent professor – gran expert en la matèria – té tota la raó del món quan afirma que, a hores d’ara, el que cal no és preocupar-se per l’espanyol, que gaudeix de bona vida – jo diria més : que té la vida blindada – sinó d’augmentar el plurilingüísme, l’autèntica riquesa lèxica, lingüística i cultural, dels catalans. De fet, la diàfana teoria d’aquest docte professor alemany, i gran amic de la nostra nació catalana, és que cal optar per un plurilingüísme equilibrat ( aprofitant més i millor la llatinitat del català) en comptes de continuar abonant, gairebé a les palpentes, un bilingüisme boirós que minoritza i menysprea totes les llengües, que per exemple és fan servir a Catalunya, excepte el castellà i l’anglès.
No té sentit, en una Europa multilingüe i oberta del segle XXI que, des de Catalunya, es doni un paper tan preponderant al castellà, quan gran part gran part de les llengües romàniques, per exemple el francès, l’italià i el portuguès , ( que també es fan servir molt en les relacions comercials i turística amb casa nostra ) haurien de tenir el dret a ser força més presents a les escoles catalanes. A més, l’anglès, en lloc d’imposar-se com a “joker” hauria de fer-se servir com a nexe d’unió entre el món llatí i l’aprenentatge de les llengües germàniques .
Josep M. Loste i Romero
ARTICULISTA DE PREMSA
