Sis dels millors grups de la música catalana independent dividits en dos escenaris a l'aire lliure van ser els protagonistes ahir de més de sis hores de música al castell de Calonge. La cita, una col•laboració entre el festival Interludi i el Pròxims de Barcelona, va dur fins al Baix Empordà uns 2.000 espectadors amb ganes de passar-s'ho bé al ritme de grups com Mishima, Standstill o el Col•lectiu Eternity, integrat per Sisa, Portet i Oliver.
Illa Carolina van ser els encarregats d'obrir la vetllada amb un concert en què presentaven el seu segon treball, “Bengala”, a l'escenari del pati d'armes del castell. Tot seguit, els assistents es van traslladar als jardins per sentir l'islandès Halldor Mar i les seves versions en anglès de clàssics de la nova cançó catalana com “Que tinguem sort”, de Lluís Llach o “Qualsevol nit pot sortir el sol”, que l'artista va presentar agraint “l'oportunitat” de tocar-la just abans de l'actuació de Jaume Sisa a l'Interludi. Va ser per això que va animar el públic a cantar-la ben fort “per a que Sisa també la sentís”.
El públic, que va acomiadar Halldor Mar entre aplaudiments i es va quedar amb les ganes d'algun bis, va tornar de nou a l'escenari del pati per veure un dels plats forts de la nit, el trio format per Jaume Sisa, Quimi Portet i Joan Miquel Oliver, que van anunciar “amb pena” que feien a l'Interludi el penúltim concert de la gira que han ofert plegat sota el nom de Col•lectiu Eternity. Entre bromes, els tres músics que, en aquest projecte, interpreten els repertoris els uns dels altres, van interpretar temes com “Sunny Day”, “Homes i dones del cap dret”, “Pallasso”, “Hansel i Gretel” o “El fill del mestre”. Es van acomiadar del públic de Calonge, que no va deixar d'aplaudir-los i riure'ls les ocurrències, amb “La Rambla” de Quimi Portet.
Després del Col•lectiu Eternity, els concerts es van instal•lar definitivament a l'escenari dels jardins, on els osonencs La Iaia es van unir a la Cobla Bisbal Jove per a convertir-se en La Iaia XXL. A Calonge van tocar cançons com “El meu gos se'n va” o “El nen de les estrelles”, per la qual van fer encentre bengales al públic. Un dels moments més aplaudits va ser quan la formació de Vic va convidar quatre espectadors a pujar dalt de l'escenari per ballar amb el grup “L'ós”. Van baixar de l'escenari “del millor festival on toquem aquest any”, segons el cantant, després de “Declaració de principis”, que els assistents van acompanyar llançant confeti i serpentines.
Passats uns minuts, els va agafar el relleu a l'escenari el grup Standstill, i el seu cantant, Eric Montefusco, va explicar que tot i que era la primera vegada que tocaven a Calonge, el Pròxims “era un festival amic”. Va prometre un format més rocker del que fan últimament i va anar desgranant temes com “Que no se acabe el día”, “Tocar el cielo”, “La casa de las ventanas” o “¿Por qué me llamas a estas horas”. Montefusco va dedicar “Feliz en tu día” a un dels integrants del grup que estava celebrant el seu aniversari sobre l'escenari de Calonge.
“Adelante, Bonaparte” va ser la cançó escollida per la banda per abandonar l'escenari que passaria a ocupar Mishima. “Miquel a l'accés 14”, “Qui n'ha begut” o “L'última ressaca” van ser molt ben rebudes pels espectadors, als quals es va dirigir el cantant David Carabén per preguntar si hi havia calongins entre el públic. Un cop comentada la llista de “bons grups que han passat aquesta nit per aquí”, “La brisa”, “La vella ferida” i “La teva buidor” van seguir entusiasmant els assistents.
Al crit de “Carabén, president” entre cançó i cançó, el públic va acabar de celebrar una vetllada d'estiu proposada per l'Interludi i el Pròxims amb més de sis hores de la millor música catalana al peu del castell medieval de Calonge.
