El bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Artigas, va beneir ahir diumenge, 14 de juliol de 2013, el nou altar del Monestir de Santa Maria de Cervià de Ter, en un acte litúrgic del tot emotiu al que hi van assistir prop de 400 persones. L'acte va suposar la culminació del procés de restauració del monestir que enguany celebra els 960 de la seva fundació pels Senyors de Cervià.
L'alcaldessa de Cervià de Ter, Roser Estañol, va estar acompanyada pel president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets, el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy, el director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Antoni Baulida, així com també d'una important representació del món municipal: l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, l'alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, l'alcalde de Campllong, Lluís Freixas, i les alcaldesses de Sant Martí Vell i de Vilademuls, Ma Àngels Vilà i Dolors Rovirola, respectivament.
El bisbe de Girona, Francesc Pardo, va destacar: "avui acabem aquesta restauració, consagrant aquest altar. Les pedres expressen la nostra identitat i confirmen la vida del nostre poble, el nostre tarannà. Un tarannà fonamentat en la identitat cristiana de moltes generacions".
Per Jaume Busquets: "La història d'aquest monestir i la seva subsistència, al llarg dels anys, ha estat fruït de la dedicació i esforç de moltes generacions de famílies cervianenques i, en definitiva, de l'estima de la gent del poble. Ara més que mai, ens trobem en un punt clau de la nostra història en el que ens adonem del valor del nostre bagatge i de la nostra manera de fer país". En aquest sentit, Xavier Soy va insistir: "davant la situació complicada que es viu en aquests moments, amb perseverança, fe, sentit comú i seny, ens en sortirem".
Després de la Missa els assistents van poder gaudir d’un refrigeri i una actuació de música catalana per la cantant Alèxia, vinculada al poble de Cervià de Ter.
El monestir de Santa Maria és sens dubte el testimoni més visible de l’esplendor de Cervià de Ter en temps medievals, en particular el claustre i la seva església de planta basilical, que conserva encara unes valuosíssimes pintures romàniques a les parets del transsepte datades de la primera meitat del segle XII i descobertes l’any 1999 mentre es feien els treballs de restauració del temple.
