Josep A. Duran i Lleida ha començat amb una glosa de Manuel Carrasco i Formiguera en el 75è aniversari del seu afusellament i ha detallat els temes tractats en aquests dos dies: la qualitat democràtica, el sistema electoral i la participació ciutadana. Del primer ha dit que “la gent demana un sistema millor que l’actual”. I ha afegit que “ens demana que no vol veure només el polítics durant 15 dies a la campanya. Vol que es dediqui als seus electors i al seu territori com ho fan a moltes democràcies del món occidental. Vol la participació de la ciutadania en la política, vol escollir més persones que no pas partits”. Per això, ha refermat que “cal un nou sistema electoral i no serà fàcil.” i ha ressaltat que “cal una llei electoral que garanteixi la representativitat, la pluralitat i sobretot la governabilitat. Hem d’anar cap a un diputat de districte amb aquesta identificació entre elector i elegit, però també tenint en compte que a Catalunya el desequilibri territorial ha de ser corregit políticament”.
Sobre a qualitat democràtica, Duran ha dit: “estem davant un món molt trasbalsat, no només a Catalunya i a Espanya. Ha afirmat que “el més important són les actituds personals ètiques” i ha destacat el fenomen de la globalització: “el debat polític té a més una supeditació al debat econòmic. El món s’ha fet tan gran que l’economia te dimensió universal i no hi ha qui la domini políticament i, en canvi, els efectes i les conseqüències d’aquest món global els pateix la gent”. En aquest sentit, ha considerat que “això implica que els polítics tinguin cada vegada menys credibilitat”
Duran ha dit que en aquest context apareix el debat “que monopolitza la vida política”, el cas Bárcenas que ha provocat avui una reunió d’urgència de la direcció del PSOE. Ha destacat que expressava la seva opinió personal perquè encara no hi hagut reunió de l’executiva de CiU per valorar, per exemple, la moció de censura que presenta la diputada Rosa Diez. Ha dit que “els jutges han de fer de jutges i els polítics, de polítics. I quan els jutges fan de polítics -que passa sovint- i quan els polítics fem de jutges, que també passa sovint, tot és un desastre. La resposta, doncs, ha de ser judicial, el que no eximeix que també hi hagi una resposta política. És l’hora dels jutges, però això no impedeix que jo demani que el senyor Rajoy comparegui i doni explicacions”.
Ha recordat el cas Pallerols i ha subratllat que ell personalment va fer declaracions en tots els mitjans i en rodes de premsa, que el partit va fer una comissió d’investigació externa, va expulsar unes persones i va fer dimitir el president del consell nacional –després el temps ha demostrat que injustament. També ha assenyalat que es va donar la cara quan es va declarar Unió responsable civil subsidiaria. ”Vam sortir, vam demanar perdó i vam pagar cèntim a cèntim d’euro els pocs diners que la justícia ens va condemnar a partir de demanar-vos a vosaltres (la militància) aportacions per fer front a a aquesta situació. Sempre hem donat la cara i no teníem cap responsabilitat”.
“Fins que no es demostri el contrari -ha dit- el senyor Bárcenas té la presumpció d’innocència de l’estat de dret. I el senyor Rajoy, també. Ara, posats a triar, em refio més de Rajoy que de Bárcenas. Sé que l’acusa d’haver cobrat uns sobres, però s’haurà de provar. I sé que qui l’acusa és una persona que, com a mínim, té diners a Suïssa i en altres indrets, ves a saber, que pugen més milions d’euros que no pas els sobres. Per tant, quan algú té diners evadits a l’exterior i acusa els altres, d’entrada me’n refio més del president del govern. Si després és demostra que és responsable seré el primer en demanar-li responsabilitats”.
Ha subratllat que “això no vol dir que Rajoy no hagi de comparèixer. És clar que ha de fer. Ha de donar explicacions i més encara després del que avui ha sortit publicat. No entenc que es tanqui i que no en vulgui donar. És molt senzill dir que això no és cert, que no han rebut cap sobre, que és una pràctica que no han utilitzat mai i que, per tant, aquest senyor menteix. Ha de donar explicacions per qualitat democràtica, per respecte a la democràcia i a la ciutadania.” I ha reblat: “demanem que s’expliqui en seu parlamentària, que és el que correspon a un líder parlamentari en una democràcia parlamentària”.
El president del comitè de govern s’ha preguntat si “aquest país, Espanya com a estat, només té un problema. Només té el problema Bárcenas?. El sis milions d’aturats no són causa suficient per presentar una moció de censura, i sí els sobres de Bárcenas? El fet que moltes empreses tanquin cada dia i que molts autònoms abaixin la persiana, això no ens motiva a ajuntar-nos tots? Només ens hem ajuntar per anar contra el PP pel senyor Bárcenas? No ens podríem ajuntar tots plegats d’una vegada per afrontar la crisi.? No ens ha de preocupar que no hi hagi crèdit i que molta gent no tingui feina, o la desaparició de les classes mitjanes? No ens hauríem d’ajuntar tots per anar contra això? I no només contra Bárcenas? No hi ha altres problemes polítics a Espanya? No es poden ajuntar també per trobar una resposta a la demanda de Catalunya de poder decidir lliurament el nostre futur, sabent que més de cinc milions de persones se senten maltractades per Espanya i que tres o quatre milions optarien per dir adéu a Espanya. No són capaços d’ajuntar-se? No és això un problema polític de primera magnitud? El PSOE, EuiA, UPyD només són capaços de demanar que ens ajuntem per presentar una moció de censura per resoldre el problema Bárcenas? L’ha de resoldre la justícia. Sobre les altres qüestions és l’hora dels polítics. Hem de fer política i intentar aportar solucions perquè la gent està desesperada, amb l’atur i amb la diàspora de la gent jove. Gent preparada que ha de marxar. Això no ens motiva per presentar una moció de censura? No ens motiva fer un gran pacte d’Estat per combatre la situació?”
“Volem fer la consulta el 2014”
El president del comitè de govern ha subratllat que “la primera reivindicació de la participació que hem de fer és la del dret de decidir”. Ha reiterat “per enèsima vegada que Unió defensa el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació, amb l’avantatge que ho fem des del 31, no des d’ara.” I ha remarcat que “reconeixem la sobirania del poble de Catalunya. Volem que sobre Catalunya només decideixin els catalans. Estem a favor de la consulta. Cap diferència amb CDC. Estem a favor que la consulta es faci el 2014, d'acord amb el pacte signat amb CDC i amb ERC. Estem d’acord que si per la raó que fos no es pugues fer el 2014 -que la volem fer el 2014- hi hagi un període més ampli fins el 2016. La volem fer el 2014 amb empara legal, amb la llei catalana que fem o amb la que ja existeix i tindríem altres possibilitats com la del 150.2 per delegar-nos la capacitat de fer un referèndum. Volem que aquesta consulta es faci acollint el màxim de forces polítiques possibles. Ho ha dit el president Mas, que també ha dit que no té pressa i que per la pressa no vol perdre el PSC. És bo per al país no anar nomes CIU i ERC. Es bo que la transició nacional que nosaltres defensem i reivindiquem per al nostre país no sigui només la dels nacionalistes, d’un 45 o d’un 51% de la gent. I més per a un partit com el nostre que té en la cohesió i la justícia social un valor fonamental”. I ha afegit que “la pregunta l’hem de fer -com diu el president Mas- amb el màxim de forces polítiques”
Duran ha destacat que “seria bo que estudiéssim en el futur que certes decisions importants per al país es prenguin en un referèndum. Hem de perdre la por als referèndums. Tenim un referent com és Suïssa”. I ha alertat que “sense caure en el populisme”
“Aquest país pot ser ingovernable en el futur”
Pel que fa l'àmbit català, Duran ha dit que “crec que estem en un terratrèmol del mapa polític i s’ha perdut capacitat de centralitat. Si ara analitzem les perspectives electorals aquest país pot ser ingovernable en un futur”. I ha afegit que això també passa a Espanya: “anem cap a una clara desgovernabilitat, cap a temps molt difícils” i ho atribuït al fet que “no donem la resposta i la gent es refugia en altres opcions.”
Duran ha considerat que “a Catalunya, ERC ha guanyat la batalla de les idees. Avui el discurs dominat d’aquest país és un triomf d’Esquerra. Fa un any preparàvem una publicitat per al pacte fiscal, que era la nostra gran campanya. Un any després, davant de l’opinió pública estem a la independència. La idea nostra ha girat. Qui defensava la independència? ERC. Qui ha guanyat la batalla de les idees? ERC. N’hem de ser conscients. I jo no vull que les eleccions les guanyi ERC, perquè no m’agraden com tampoc m’agraden el PSC, i encara menys el PP. A mi m’agrada CiU”. A més, ha afirmat que “hi haurà una fragmentació electoral molt complicada. A Catalunya ens passa com passa a Espanya: que la democràcia representativa dona senals de crisi profunda. En front hi ha una democràcia directa que va tenir un assaig en el 15-M. És suggestiva, però perillosa. Per a mi no hi ha alternativa a la democràtica representativa”.
“El perill del populisme a Europa”
Duran també ha dit que “a Espanya hi ha senyals de desconfiança respecte a Europa. Només veiem a Europa com aquella que ens diu que el que hem de fer i no ens aporta cap altra valor polític. Hem de capgirar-la.” S’ha referit a les properes eleccions europees i ha alertat del perill de populisme: “aquest populisme és una malaltia europea que en algun país pot permetre que poders financers forts o alguna persona econòmicament forta pugui jugar a la política. No ens ha d’estranyar veure a Espanya alguna persona d’aquesta mena.” I s’ha preguntat com podem garantir unes prestacions socials i una igualtat en l'àmbit de l’educació una igualtat en l'àmbit de les oportunitats de l’ocupació. Entre les eines que ha destacat per aconseguir-ho ha assenyalat la família, el tercer sector, l’economia social de mercat, la doctrina social de la Església.
En aquesta línia, ha afirmat que és l’hora de la política. La crisi de la política només la resoldrem amb més política. La de la democràcia, només amb més democràcia.” Duran ha afegit que “no hi ha democràcia sana sense política sana i avui la política no està sana, per la corrupció i per la ineficàcia. I si no hi ha política creixen els problemes i quan creixen ve el populisme i desprès ve el feixisme. Europa es pot trobar, desprès de les eleccions europees, que al Parlament europeu hi hagi més diputat antieuropeistes que diputats a favor d’Europa. I això serà un desastre”. i ha remarcat que “la societat confiarà en els polítics en la mesura que vegin en cadascun de nosaltres conductes exemplars en el dia a dia. No hi ha que deixar ningú sense resposta i això no vol dir solucionar el problema, sinó atendre’l i demostrar interès pel que passa.”
