La qüestió de l’habitatge torna a estar en el centre del debat polític i ciutadà : és una necessitat social primordial . Al mateix temps, l’Estat francès – també en aquest tema concret – torna a encapçalar la iniciativa en l’àmbit europeu .Un col·lectiu del país gal, anomenat els fills de Quixot, està conscienciejant i sacsejant , d’una forma molt cívica, l’opinió pública de l’estat veí .
Davant d’aquesta situació, a Catalunya ens hem de fer les següents preguntes. L’habitatge és un dret fonamental o una qüestió decorativa ? Què representa l’article 47 de la Constitució ? Per què un govern de centre-dreta a l’Estat francès fa propostes veritablement socials i compromeses sobre l’habitatge i ningú el satanitza , a diferència del que està succeint a casa nostra ? Per què Catalunya no pot avançar, amb el màxim consens polític i ciutadà possible, cap a un model més just i racional, en línia amb la filosofia de la llei escocesa del 2003 anomenada “ Homelessness Scotish Act “ ?
Sense cap mena de dubtes, un cop més es demostra que la ideologia social per excel·lència prové del Nord, amb la qual cal d’emmirallar-se. Una ideologia i una pràctica política que pot fer compatible, ha de fer compatible, la propietat privada amb una autèntica justícia social, moderna, sòlida, eficaç i redistributiva .
