I és que des del principi, a tots els cristians se’ls deia sants, però en les comunitats cristianes es va començar a mirar amb admiració i amb un respecte especial a les persones que havien viscut amb intensitat la seva vida cristiana. A les comunitats cristianes, aquestes persones eren exemple, els models a seguir. Sens dubte, ajudaven i ajuden a tots a entrar en la bella profunditat de l’experiència cristiana. Se’ls anomenava Sants perquè a les seves vides es veia un cert reflex de la bondat i la santedat de Déu. Després, amb el córrer dels segles, hi ha hagut tanta gent bona en l’Església de Déu que no era possible incloure’ls a tots en una llista, ni tan sols recordar els seus noms. Per això, l’Església va instituir la festa de Tots els Sants per a donar gràcies a Déu. Per tantes persones bones i per a recordar-nos a tots la nostra vinculació amb elles. Traiem aquesta festa?
L’últim llibre del Nou Testament, APOCALIPSIS, parla d’una munió immensa, que ningú podia contar, de tota nació, raça, poble i llengua. Diu que vénen de la gran tribulació. És a dir: no vénen d’una vida còmoda, sense esforços, sense lluites. Són persones que van abraçar en les seves vides l’evangeli de Jesús i van contribuir a canviar el nostre món, cadascun des del seu lloc i amb els dons que Déu els va donar. A algunes d’aquestes persones les hem conegut i hem arribat a saber els seus noms i una mica de la seva història. Són els sants, canonitzats o reconeguts oficialment com a tals. Però a molts altres, la gran majoria, no els hem conegut ni hem arribat a saber els seus noms.
Aquests són sants anònims que van passar la seva vida fent el bé i que, gràcies a ells, el nostre món funciona un mica millor. A aquests és als que celebrem, no els morts pagans de Halloween que ens intenten imposar.
