Sembla que va prenent forma, arreu d’Europa, una dreta molt més ideològica i perspicaç, influenciada per una forta component de determinisme social, la qual pretén ser la síntesi – econòmica i política – de dos grans autors reaccionaris europeus : Thomas Hobbes i Adam Smith .
El nou, en el sentit de desacomplexat, pensament reaccionari europeu – que desprès es transforma en la praxi política dels partits neoconservadors – intenta presentar la situació de les nostres democràcies europees com les d’uns règims febles, esmaperduts i decadents, amenaçats per dos fenòmens molt manipulables : la immigració i la inseguretat ciutadana . L’objectiu d’aquesta nova plutocràcia autoritària és la de promoure, a tot el vell continent, un miratge antisocial que a l’Estat espanyol acabarà molt malament : la societat dels propietaris.
De fet, aquest corrent ideològic tan rampant, aquest pensament polític tan maldestre que beu de les fonts ultraconservadores de Hobbes i Adam Smith , està articulant un discurs trufat d’impostures polítiques i socials que ens aboca, automàticament, cap a la fractura social. Aquest pensament polític que a casa nostra també comença a tenir molts adeptes, intenta fer servir la immigració amb una doble finalitat : com a exèrcit de reserva laboral, per tal de fer abaixar els salaris i les condicions de vida dignes del treballadors autòctons ( això és la causa de l’emergència de partits com el de Le Pen a l’Estat francès o la Plataforma per Catalunya a casa nostra ), i com a boc emissari de tots els mals, que són molts, de la nostra societat desorientada per un ultraliberalisme desbocat.
En síntesi, aquest determinisme reaccionari, entès com a nova marca d’una dreta arrogant i cínica, té la decidida intenció d’enterrar, al preu que sigui, el model social europeu, la qual cosa comporta, i comportarà amb molta més intensitat en un futur proper, una terrible crisi de confiança de la ciutadania envers la política ( la cosa pública) i , en el fons , amb tot el sistema democràtic en el seu conjunt.
