Estem observant que en els últims temps, davant el desconcert que porta la globalització, retornen velles formes de nacionalisme. Es desconfia, quan no s'estigmatitza a l'estranger, i se somia amb fórmules per tancar comercialment les fronteres. La nació té una vocació universal, com tota dimensió de l'experiència humana. Naixem en una determinada tradició, creixem amb una llengua particular i pertanyem a la història d'un poble. I això és un gran bé. Però els pobles es fan grans quan estan oberts al món. Com més viu està un país més s'obre. Peso que ara és temps de dessacralitzar les nacions.
Aquesta obertura, certament, ha de realitzar-se amb un ordre. Clar que cal ordenar el procés de mestissatge que domina la història, ara accelerat per la globalització, però no ens quedem en un tancat nacionalisme impropi del segle XXI.
