L’abstenció no és un fenomen nou, però si una tendència que es va enfortint i que té unes causes molt variades i complexes, que van erosionant la nostra democràcia .
L’abstenció és un “producte “ eminentment jove i urbà, lligat amb una certa pèrdua de valors de la nostra societat postmodernista. La manca de participació en els processos electorals ve marcada per uns antivalors molt agressius : l’individualisme ferotge i la carència de solidaritat humana. A més, una certa banalització de la política des del grans mitjans audiovisuals, unit als atacs indiscriminats de les forces conservadores contra els serveis públics, també contribueixen decididament a la desmoralització de molta gent i, consegüentment, a l’abstenció i al desprestigi de la democràcia .
Per altra banda, el fet de no participar en les eleccions té poc a veure amb el sistema electoral : és igual que s’apliqui el mètode d’Hont, el majoritari o el del reste múltiple. L’abstenció és, sobretot, una resposta ciutadana a les mancances del nostre estat del benestar. És a dir, als problemes de carestia de l’habitatge, als serveis socials deficients, als salaris baixos o a la manca d’un transport públic decent; qüestions, totes elles vitals, denunciades per les organitzacions socials, que no s’acaben d’encarrilar; amb la qual cosa es posa en dubte tot el sistema democràtic .
