Dissabte passat, 10 d’agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç, va tenir lloc la dedicació de l’església parroquial i de l’altar de Sant Llorenç de Sous (Alt Empordà). L’acte va ser a càrrec del bisbe de Girona, Francesc Pardo, que va estar acompanyat pel rector de la parròquia, el mossèn Enric Sala.
Varen assistir a la dedicació el diputat del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; l’alcaldessa de Figueres, Marta Felip; l’alcalde d’Albanyà, Joan Fàbregas, i l’alcalde de Beuda i president del Patronat del Santuari de la Mare de Déu del Mont, Josep Serra, així com altres representants municipals i d’institucions cíviques, culturals, socials i excursionistes de les comarques que envolten la muntanya del Mont.
Cronologia de la restauració
La restauració de l’antic monestir de Sant Llorenç de Sous va començar l’any 1984, amb actuacions puntuals de desbrossament i desenrunament per part de diversos particulars, voluntaris, entitats i camps de treball, i amb l’inici de la restauració de la coberta de l’antiga parròquia.
Posteriorment, i fins a finals dels anys noranta, des de la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya es van endegar un seguit de camps de treball, sota direcció arqueològica, per desenrunar el monestir i, paral·lelament, per mitjà del Servei de Restauració de Monuments de la Diputació de Girona, va començar el procés de consolidació i restauració de les restes arquitectòniques que durant els camps de treball es posaven al descobert. Es va continuar amb l’acció restauradora, fent petites inversions en solitari que anaven encaminades a impedir que s’abandonés l’obra.
Va ser a partir de la signatura d’un conveni de cessió, l’any 2007, entre el bisbat de Girona i la Diputació de Girona que es varen reprendre les tasques d’excavació, restauració i consolidació, amb més mitjans econòmics i humans i amb la clara voluntat d’adequar el conjunt per permetre’n l’obertura al públic.
En primer lloc, es va adequar l’àrea de l’antiga església romànica, obra que va finalitzar l’any 2002. En segon lloc, es va intervenir a la zona del claustre, on es va refer la teulada de la volta de l’ala nord (l’única que es conservava).
El darrer projecte realitzat, dut a terme majoritàriament per la brigada del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, ha consistit a desmuntar la darrera fase constructiva de la rectoria, del segle xix, per recuperar la sala del dormitori dels monjos. Va ser en aquella època que es va adequar aquest sector com a parròquia, juntament amb un petit annex bastit al segle xiii. Amb la restauració s’han separat aquests dos elements, de manera que l’edifici annex es manté com a temple parroquial mentre que les dependències dels monjos s’han convertit en una sala polivalent.
Paral·lelament a aquesta fase final de restauració, s’ha endegat la classificació del material arqueològic trobat, tant en les excavacions arqueològiques (material guardat al Servei d’Atenció als Museus —SAM—) com en el procés de desenrunament, consolidació i restauració. Diverses dovelles dels arcs del claustre han estat localitzades, les quals, juntament amb les peces que formen les bases, els capitells i alguna columna (material dipositat i conservat al SAM), i gràcies a l’existència de fotografies de la primera meitat del segle xx (en què es pot veure com eren les arcades del claustre), han permès que s’hagi plantejat l’opció de refer aquesta petita part de l’ala oest del claustre.
Aquesta fase està pendent d’executar de manera immediata, juntament amb la museïtzació del conjunt, amb la instal·lació d’uns panells informatius en el recorregut de l’itinerari de visita.
