La Cimera de les Nacions Unides de Canvi Climàtic de Copenhaguen ha estat un fracàs, a causa del escàs lideratge i a la poca ambició dels Caps d’Estat que han acudir a la capital danesa, tal vegada a alguna cosa més. WWF afirma que el resultat de Copenhaguen, després de dos anys de negociacions, és un text incomplet i confús, que no ha solucionat cap dels obstacles polítics per a assolir una acció efectiva contra el canvi climàtic. Sens dubte un reconeixement de fracàs en tota regla.
La manca de claredat es manifesta per un esment a la part global d’emissions “com més aviat millor”, sense concretar data, en contrast amb el declarat en 2007 pel panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC). Segons aquest organisme internacional, el límit a partir del com les emissions globals haurien de començar a decréixer hauria d’estar en 2017.
Segons Kim Carstensen, Líder de la Iniciativa Global de Clima de WWF: “Les promeses de reducció ofertes fins a ara no són suficients per a protegir al nostre Planeta dels perills del canvi climàtic, ni suficients per a solucionar la divisió entre els països rics i pobres”.
Polítics de tot el món estan d’acord que cal romandre per sota del llindar perillós dels 2º C.No obstant això, WWF ha calculat que el text aprovat a Copenhaguen permetrà que la temperatura pugi més de 3º C.
A partir d’aquest moment, les pròximes negociacions han de concretar molts aspectes que el present acord només esmenta de forma superficial. L’esborrany d’acord de Copenhaguen està molt lluny de convertir-se en un marc legal per a la lluita eficaç contra el canvi climàtic.“Necessitem un tractat, i WWF treballarà en això els pròxims 6 mesos”, va dir Carstensen.
Segons Mar Asunción, Responsable del Programa de Canvi Climàtic de WWF Espanya: “Si la Unió Europea hagués mostrat més ambició des del principi del procés i s’hagués mogut unilateralment al 30 %, ara estaríem en una posició millor”. I afegix: “Demanem al president Zapatero que, com a president de la UE, mostri lideratge en les pròximes setmanes per a arribar a un acord just, ambiciós i legalment vinculant”.
La Unió Europea, com a bloc, ha d’acabar amb aquest joc absurd. El fracàs d’aquestes negociacions demostra que l’estratègia d’Europa de fer les seves promeses en funció de l’acció dels altres països ha fallat. Per tant, no només ha estat dolent el resultat arribat a Copenhaguen, sinó també l’ambició d’Europa, que finalment es va quedar en l’insuficient objectiu del 20 %. Una xifra molt més baixa del que es necessita i que és possible aconseguir. WWF recorda que la UE pot i ha de reduir les seves emissions un 40 %, respecte als nivells de 1990.
Mentre la declaració d’EE.UU i d’altres blocs que han participat en les negociacions és tremendament decebedora, els països industrialitzats tenen de termini fins a febrer per a presentar els seus compromisos de reducció d’emissions. És vital que aquests països aprofitin aquesta oportunitat per a augmentar el nivell d’ambició i tancar els grans esculls actuals.
Mar Asunción seguia dient: “Estem desil·lusionats per un resultat que considerem irresponsable i injust, però seguirem lluitant per a aconseguir el tractat que el món necessita”. I conclou: “La societat civil va ser exclosa d’aquesta Cimera i això també ha repercutit de forma negativa en el resultat final. Des de WWF ham assegurar que la nostra organització continuarà pressionant en les pròximes negociacions per a assegurar en 2010 el Tractat de Clima just, ambiciós i legalment vinculant”. Però, la conclusió a la que s’arriba després de Copenhague es d’una fracàs en tota regla. Tal vegada per que els objectius no procedeixen de una visió global del planeta y de la vida sobre ell, sinó de un conservadurisme a ultrança.
