L’estiu del 1285 les illes Formigues van ser l’escenari d’una batalla naval entre la flota catalana, comandada per l’almirall Roger de Llúria, i la francesa, dirigida per Felip III l’Ardit. Els catalans van aconseguir encerclar en una lluita històrica les línies enemigues i endur-se la victòria. Ara, en ple segle XXI, aquest arxipèlag, format per setze illots de poc més de 3.000 m2, s’ha convertit en el protagonista d’un altre combat, aquest cop entre els ajuntaments de Palamós i de Palafrugell. El motiu és determinar a quin dels dos termes municipals pertanyen les illes.
La seva particular batalla va començar fa dos anys, quan Palamós i Mont-ras van signar un acord en què es deixava clar que l’arxipèlag era dels palamosins. Palafrugell, però, de seguida va mostrar el seu desacord i va assegurar que històricament les illes havien format part de la seva població. Després de més d’un any d’interminables reunions entre els dos consistoris que sempre acabaven amb el mateix resultat –sense acord–, el departament de Governació va decidir acabar amb la disputa a finals de l’any passat i va repartir salomònicament l’arxipèlag. Va donar sis illes, que fan un total de 1.488,8 m2, a Palamós i les altres deu, que tenen una extensió de 1.627,8 m2, a Palafrugell.
L’argument que va donar el govern català per justificar la seva decisió és que la documentació històrica aportada pels dos consistoris per defensar les seves respectives argumentacions “no prova ni la jurisdicció, ni el domini ni la propietat efectiva de les illes, per la qual cosa es pot procedir a la ponderació geogràfico-administrativa”.
Galleda d’aigua freda
La solució decidida finalment pel govern català va caure com una galleda d’aigua freda al consistori palamosí, que manté que hi ha documents de l’any 1400 que acrediten que les Formigues formaven part del seu municipi. Davant d’aquesta prova que considera irrefutable, el ple municipal ha aprovat recórrer a la via judicial i presentar un recurs administratiu contra la decisió presa per la Generalitat. “És una qüestió històrica. No renunciarem a una part del nostre terme municipal”, argumenta l’alcaldessa, Teresa Ferrés. “Arribarem fins al final”, subratlla.
Qui sí que ha donat el vistiplau al repartiment fet per la Generalitat és l’Ajuntament de Palafrugell. “És la decisió més justa”, assegura l’alcalde del municipi, Lluís Medir. Tot i això, depenent de quina sigui la resolució judicial presentada per Palamós, el consistori no descarta reclamar en propietat la totalitat de l’arxipèlag. “Defensarem els nostres interessos i, depèn de com vagi, anirem a més”, planteja Medir. La guerra continua.
