Després d’un any d’itinerància, l’exposició ‘Dalí, Paintings & Films’ arriba diumenge al seu últim destí, Nova York. Aquí, al Museu d’Art Modern (MoMA) es podrà veure per últim cop aquesta mostra que explora la relació de l’artista empordanès amb el cinema.
De fet, Nova York va tenir un paper fonamental en la trajectòria de Salvador Dalí, una relació que va iniciar-se el 1934, quan l’artista visitava per primer cop la ciutat, acompanyat de Gala, amb motiu d’una exposició a la Julien Levy Gallery. En l’àmbit del cinema, Dalí en va ser fan, guionista, realitzador i director.
En deixen constància els seus guions i col·laboracions amb Luis Buñuel a ‘Un chien andalou’ (1929) i ‘L’Âge d’or’ (1930), censurada durant més de cinquanta anys, o amb Alfred Hitchcock i Walt Disney creant algunes de les seqüències més memorables de la història del cinema.
Però l’estreta vinculació de Dalí amb el cinema no s’acaba amb les seves incursions en pel·lícules sinó que també es posa de manifest en les pintures, dibuixos, fotografies i manuscrits que s’exhibeixen en aquesta mostra que romandrà al MoMA fins al setembre.
Després de més de 60 anys, Salvador Dalí torna al MoMA, on va fer una exposició l’any 1941. Des de llavors no hi havia tornat a haver-ne cap fins ara, que es podrà veure la mostra ‘Dalí, Paintings & Films’ del 29 de juny al 15 de setembre . Mitjançant pintures, dibuixos, fotografies i manuscrits s’explora la relació de Dalí amb el cinema.
Les seves col·laboracions amb Buñuel, Disney i Hitchcock es projecten en grans pantalles al costat d’obres seves posant de manifest les transferències entre mitjans. La mostra inclou alguns dels films més provocatius de principis del segle XX com ‘Un Chien andalou’ (1929) o ‘L’Âge d’or’ (1930) al costat de pintures icòniques com ‘Els Plaers Il·luminats’ (1929) o ‘Els primers dies de la primavera’ (1929).
El primer cinema a Figueres va obrir set mesos després del naixement de Dalí. ‘Una curiosa convergència que presagiava la seva duradora relació amb el cinema’, diu Anne Morra, una de les comissàries de la mostra.
La tecnologia cinematogràfica proporcionava a Dalí una forma moderna ‘d’expressió artística per a ell i els seus companys. Era la primera generació d’artistes que captaven el mitjà emergent com un component fonamental del seu procés estètic’, afegeix Morra.
El cinema va ser cabdal per la seva concepció de la modernitat i va afectar profundament les diferents etapes de la seva carrera. Per ell va ser tant font d’inspiració com d’experimentació.
En total s’exhibeixen 130 pintures, dibuixos, cartes o escenografies. La mostra, que abans de Nova York ha passat per Londres, Los Angeles i Sant Peterburg (Florida), es complementa amb un cicle de més de cinquanta pel·lícules aprofitant el ric arxiu cinematogràfic del MoMA. S’hi podran veure les pel·lícules en les quals va col·laborar Dalí, com ‘Spellbound’ (1945), d’Alfred Hitchcock, ‘Destino’ (1946/2003), de Walt Disney, o ‘Un Chien Andalou’ (1929), de Luis Buñuel, però també films de Harpo Marx, Cecil B. DeMille als quals, juntament amb Disney, Dalí anomenava, ‘els tres surrealistes americans’.
Després de la primera visita el 1934, Dalí i Gala van continuar venint a Nova York fins a finals dels anys 70. A Nova York, Dalí va escriure la seva autobiografia, ‘Vida secreta’, i van participar activament en la vida cultural de Nova York. Dalí va fer col·laboracions en projectes cinematogràfics, en mitjans de comunicació o musicals, com el llibret, decorats i vestuari que va dissenyar pel ballet ‘Bacchanale’.
També va participar en la Fira Mundial amb el pavelló ‘Somni de Venus’ i es va fer amb grans noms del món de l’art, la política o el cinema. Nova York el va consagrar i va explotar la seva faceta de ‘showman’. El 1938 es va desplaçar a Hollywood, on va escriure diversos guions. Com conclou Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians, la relació de Dalí amb el cinema ‘és en el fons frustrada’ ja que va acabar escrivint molts guions que mai arriben a la pantalla. Però el cinema va ser sempre una de les ‘obsessions’ de Dalí. ‘Les perspectives i la manera de tractar els temes en algunes de les seves obres enllacen el llenguatge pictòric amb el cinematogràfic’, diu Aguer.
La mostra es completa amb dos seminaris, un sobre la relació de Dalí amb Nova York i un altre sobre la seva escriptura en el qual participarà l’artista Laurie Anderson. L’exposició l’ha organitzat la Tate Modern en col·laboració amb la Fundació Gala-Salvador Dalí.
