Les darreres misèries, morals i materials, relacionades amb el mal funcionament de les xarxes de trens de rodalies i regionals a casa nostra posen de manifest el retard civilitzador que portem en relació amb d’altres indrets geogràfics del vell continent. De fet, el conflicte del tren no és més que una gran batalla entre un model equilibrat, d’economia social i productiva, enfront d’un sistema forassenyat,d’especulació rampant.
La lluita, ideològica i política, per tal d’articular un model de mobilitat millor – més eficient i sostenible – ens porta a haver de decidir entre dues opcions molt clares : la civilització ferroviària o la barbàrie automobilística .
Per altra banda, el concepte de mobilitat està íntimament vinculat amb l’urbanisme. La mobilitat malgirbada actual és un subproducte, molt tòxic, aparegut a causa de l’esquizofrènia de la ciutat dispersa, la qual cosa ens aboca, ja en el present, en un carreró sense sortida. Cal tornar al model, autòcton i racional , de la ciutat compacte i comprometre’s, amb una sòlida voluntat política, a discriminar el cotxe privat i a augmentar i millorar sensiblement el transport públic, molt particularment,el transport públic ferroviàri.
