Manuel Cruz, director de la Fundació Vida, lamentava “la banalització extrema que la Junta d’Andalusia està fent de l’avortament amb la seva campanya de descomptes en clíniques avortistes amb ‘el carnet jove’”. No podia estar més d’acord amb les seves paraules, però a part de ser vergonyós encaminar a les nenes a matar a un nonat innocent i, a més subvencionant, amb diners dels contribuents, a empreses privades en comptes de dedicar aquests fons per a ajudar a les mares que volen seguir endavant amb el seu embaràs. És penós que el Govern andalús hagi caigut en aquesta demagògia, tal vegada amb el simple propòsit de captar vots.
Penso que empènyer a la dona, especialment a les joves, cap a l’avortament mitjançant un descompte com si es tractés de qualsevol producte de consum, de goig, de plaer, etcètera és irresponsable, cosa que al mateix temps degrada a la dona, comparant-la amb una dona objecte i fent-la còmplice de la mort del seu fill, induir-la a la vida sexual amb l´’únic objectiu d’obtenir plaer sense importar cap conseqüència. Oferir l’avortament com un mètode anticonceptiu més sense informar-les de les moltes i greus conseqüències, físiques i psíquiques que els poden sobrevenir, etc, no deixa de ser una irresponsabilitat.
L’autor esmentat continua dient en el seu escrit: No és de rebut que sent la comunitat autònoma amb més atur, en lloc d’optar per reduir despesa, opti per augmentar-lo, en partides prescindibles, per a subvencionar amiguets (clíniques avortistes). A més, la Junta s’haurà de plantejar si el descompte serà aplicable també als psicòlegs i psiquiatres que haurien de tractar a la majoria d’aquestes mares que s’enfrontaran a les depressions, baixa autoestima i altres efectes de la síndrome post avortament”. Tot això per un grapat de vots! I per a perpetuar-se en el poder, encara que no hauria d’estranyar-nos, ja que ja ho va dir el seu cap ZP: “Costi el que costi”. Desgraciadament en aquest cas el que costa són vides.
